Un viatge accidentat

“Hi va haver una etapa de la meva vida que viatjava a través d’aplicacions per compartir cotxe”, explica el director Martín Cuervo (Madrid, 1987), que avui estrena als cinemes el seu primer llargmetratge, Con quién viajas . “No n’he estat un gran usuari, però tinc molts amics que l’han utilitzat, alguns setmanalment. Totes les anècdotes de viatges compartits que hi surten són reals, fins i tot una molt surrealista sobre veure morts.”

La pel·lícula transcorre íntegrament dins el cotxe o filmant-lo des de fora, sense flashbacks. Narra un viatge des de Madrid fins a Múrcia amb quatre viatgers que no es coneixen entre ells, interpretats per Salva Reina –el conductor–, Ana Polvorosa, Andrea Duro i el català Pol Monen. No queda clar si estem davant un thriller o una comèdia, una ambigüitat que ja es va produir amb la font d’inspiració del film: “L’espurna que em va donar la idea va ser un viatge que vaig fer de Madrid a Bilbao amb una noia que duia una pistola a la guantera. Era militar i acabava de trencar amb la seva parella. Em deia que no li deixés posar mà a la guantera perquè podria cometre una bogeria. Jo m’anava escrivint pel mòbil amb les noies de darrere i em debatia entre la por i el riure fluix. La situació em va semblar molt divertida per a una pel·lícula.”

Aquesta ambigüitat es manté al llarg de tot el metratge: no sabem si el conductor i propietari del cotxe, Julián, és com Norman Bates, de Psicosi, o s’assembla a un personatge del còmic Jack Black. “És ambigu des del nom, que no sabem si és Julián o Antonio –explica l’actor canari Salva Reina–. El director em demanava un somriure que no se sabés si era amb bones o males intencions, i un aspecte que no se sabés si feia por o si no m’havia sabut pentinar. Depèn d’on tingui el cor l’espectador, tirarà cap a thriller o comèdia.”

El director el descriu com “una persona socialment maldestra i a qui tot li va sortint malament, totes les casualitats l’apunten”, i deixa anar una reflexió: “Tota la pel·lícula es parla dels prejudicis, de pensar malament de la gent, i al final, quan tornes a donar motius, la gent desconfia una altra vegada.” Martín Cuervo creu: “Pensem més malament que bé, en general, i jo crec que cometem errors amb això.” “I a més –continua–, ho fem sobretot amb gent amb qui sabem que només compartirem una estona, com en aquests viatges que pots passar quatre hores junts i no els veuràs més. Corres a etiquetar-lo. Segurament és un mecanisme de supervivència que ens ha portat fins aquí, però ens porta a cometre errors.”