Art

Més mirós

Els hereus de l’artista dipositen a la Fundació Miró 59 obres de la seva col·lecció que exhibien a Madrid

La institució espera signar aviat amb les administracions l’acord del seu rescat econòmic

Barcelona seria una altra cosa sense la generositat de Joan Miró. Els gestos que va tenir per potenciar-la culturalment van ser constants. Els seus descendents ho han tingut sempre present i ara, conscients del moment difícil que està passant la Fundació Miró, més i tot, i han decidit dipositar 59 obres de la seva col·lecció a l’edifici dissenyat per Josep Lluís Sert.

El contracte és per cinc anys, però prorrogables. La presidenta del patronat de la Fundació Miró, Sara Puig, ho celebrava ahir com un regal per al 50è aniversari de la institució, que serà el 2025. Però les peces es veuran molt abans, en una gran exposició que s’obrirà la primavera vinent.

A més, la família de l’artista ha donat permís perquè viatgin a mostres que es facin fora del museu de Montjuïc, una font d’ingressos important per a una institució econòmicament en hores baixes. Puig insistia ahir en la “lleialtat” dels hereus amb el compromís de Miró amb la capital catalana, tot i no viure-hi. “El lloc natural d’aquestes peces és aquí”, consideren els representants de la saga Miró.

El conjunt consta de 54 obres de Miró i cinc d’Alexander Calder. Només quatre s’havien vist en alguna ocasió a la fundació. Però no és un fons desconegut pels amants de l’artista. Fins aquest agost s’exhibia en un espai permanent de la Fundació Mapfre de Madrid, amb la qual la família Miró va signar fa cinc anys un conveni que no s’ha renovat. El dipòsit a la capital espanyola incloïa mitja dotzena més d’obres que els Miró s’han quedat.

De les 54 signades per Miró, hi ha 44 pintures, 9 dibuixos i una ceràmica. Abracen pràcticament tota la seva vida artística, del 1910 (quan tenia 17 anys) al 1976. Puig destaca que el discurs de la col·lecció es reforçarà significativament sobretot perquè aquest fons remet al Miró “més personal, el que obsequiava la seva esposa amb una obra de cada sèrie que feia”.

El lot de Calder incideix en la forta amistat que van compartir els dos creadors. Consta d’una pintura i de quatre mòbils, inclòs un retrat que va fer a Miró amb filferro. La suma d’aquestes cinc peces a les tres que ja té faran de la Fundació Miró “un dels museus d’Espanya amb més obra de Calder”, subratlla Puig.

La Fundació Miró espera poder anunciar en breu una altra bona notícia que trencarà la mala ratxa que arrossega. És, o serà, la millor notícia de totes: el seu rescat econòmic per part de les administracions. Puig, cauta, prefereix no parlar de xifres concretes, però assegura que les negociacions estan tancades i que només cal resoldre “qüestions tècniques”. El cas és que Ajuntament, Generalitat i ministeri de Cultura tenen la “clara voluntat” d’aportar els 3,2 milions d’euros que la institució necessita per al manteniment del seu patrimoni, és a dir, les obres de la col·lecció i l’edifici. La Fundació Miró és privada, però el llegat artístic de Miró, públic.

La pandèmia, amb la dràstica davallada de visitants, ha compromès el futur de la fundació, si bé ja era dèbil abans. Les administracions l’han auxiliat amb aportacions extraordinàries. Amb el conveni passaran a ser estables.

Puig és optimista. I hi afegeix que no s’han limitat a picar a la porta de les administracions. S’han endegat noves estratègies per aconseguir més recursos per tirar endavant el programa d’activitats. S’ha creat un consell de mecenatge que ja aplega diverses empreses. Per engrandir arreu la comunitat de còmplices de Miró s’ha constituït la figura de l’ambaixador internacional. I s’han posat en marxa accions per treure més rèdit del lligam Miró i Sert i també per atraure els més joves.

Més novetats: l’artista Ignasi Aballí s’ha incorporat al patronat. No és, per contra, cap bona notícia que la fundació continuï obrint només quatres dies a la setmana, de dijous a diumenge. I això que l’afluència ha estat, aquest agost, prou bona: 11.785 visitants. El mateix mes de l’any passat en van ser 2.496. Però per recuperar els 33.275 de l’agost del 2019 encara falta molt.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona