Cultura

Una Marguerite Duras possessiva

Claire Simon presenta a Sant Sebastià un film sobre la relació de l’escriptora amb el seu últim amant

Claudia Llosa, directora d’origen peruà resident des de fa anys a Barcelona, va començar fort amb Madeinusa i encara més guanyant l’Os de Berlín el 2009 amb La teta asustada, film sobre les dones violades que van ser víctimes (sempre el seu cos com a camp de batalla) del conflicte entre la guerrilla i l’exèrcit peruans. La seva carrera va estancar-se amb l’ensopegada de No llores, vuela (2014), en què certes imatges potents es dilueixen en un discurs esotèric i unes metàfores subratllades. No sembla que pugui remuntar gaire amb el seu nou film Distancia de rescate, adaptació de la novel·la homònima de l’argentina Samanta Schweblin (coautora del guió amb Llosa) que va presentar-se ahir en secció oficial al festival de Sant Sebastià.

Amb una dona agonitzant que fa de narradora en un diàleg amb un nen, Distancia de rescate aborda una història força críptica de mares que intenten protegir els seus fills, de personalitats posseïdes i desdoblades, de relacions tan contaminades com ho és el medi ambient. Tot vol ser hipnòtic, a través de les imatges i la veu xiuxiuejant de Maria Valverde, però més aviat es fa confús i crea distanciament. Molt més interessant és Vous ne désirez que moi, que la francesa Claire Simon (una d’aquelles cineastes que han treballat de manera complexa en un territori documental posant en qüestió les fronteres genèriques del cinema) ha realitzat sobre una història de possessió: l’establerta entre Marguerite Duras i Yann Andréa, que en principi n’era un admirador obsessionat i que, a partir de l’any 1972 i fins la mort de l’escriptora, el 1986, va ser-ne l’amant i secretari.

Tant Duras com Yann Andréa (rebatejat així com l’escriptora, canviant el cognom del pare, Lamée, pel de la mare i afegint-hi després el jueu Steiner) van escriure sobre aquesta relació absorbent en diversos llibres, però Claire Simon l’aborda a partir d’una entrevista que la periodista i escriptora Michèle Manceaux va fer-li a ell a petició pròpia: volia parlar de Duras. Tanmateix, tal entrevista va mantenir-se inèdita fins al 2016, quan els tres protagonistes (l’escriptora ho és en la seva absència) eren morts. Simon la reconstrueix, posant-la en escena a través sobretot de moviments de càmera que van de l’entrevistat a l’entrevistadora i a la inversa, amb Swann Arlaud (Yann Andréa) i Emmanuelle Devos (Michèle Manceaux) com a intèrprets. Marguerite Duras apareix en imatges d’arxiu que corroboren l’actitud possessiva i dominant descrita pel seu amant, 38 anys més jove que ella, amb qui va compartir la vida des que en tenia 22 fins als 36: l’escriptora insistia que ell no era ningú sense ella, a qui només havia de desitjar negant-li fins la realitat de la seva pulsió homosexual.

La secció oficial va completar-se ahir amb una histèrica i confusa pel·lícula romanesa (Crai Nou/Lluna nova) que, dirigida per Alina George, mostra una jove incapaç de sortir de la seva extensa família, que, suposadament, vol exemplificar la corrupció i la brutalitat amb què el país es va transformant.

El festival, en tot cas, té altres propostes atractives a banda de la secció oficial, com ara a la secció Perles (recollides d’altres festivals), on ha irromput el talent i la brillantor del cineasta japonès Ryusuke Hamaguchi, que, amb La ruleta de la fortuna i la fantasia i Drive my car, ha aconseguit, respectivament i en aquest mateix any, el Premi Especial del Jurat a la Berlinale i el reconeixement (escàs) pel millor guió a Canes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Rècord de visitants al festival d’arquitectura Open House BCN

Barcelona

El Palau de la Música commemora els 50 anys del discurs de Pau Casals a les Nacions Unides

Barcelona

La pel·lícula ‘Mediterráneo’, de Marcel Barrena, guanya el premi del públic al Festival de Cinema de Roma

Roma

L’últim viatge d’en Paf

BARCELONA

Els estils de vida dels ocells, i nosaltres

barcelona

El Pot Petit creix

GIRONA
«Motacilla alba»

Cuereta blanca

crònica

Una invitació a somiar

La Dona del Sac presenta el seu disc a Banyoles

banyoles