Arts escèniques

El nou so del mite

El cineasta Agustí Villaronga aborda un nou contacte amb el teatre a partir d’una mirada humanitzadora de Clitemnestra, al Romea

Villaronga convidava a deixar de clamar al cel i, en canvi, a mirar cap endins, comenta Prims

Imaginar la mirada de Clitemnestra. Aquest és el repte de l’escriptor Colm Tóibín i el director de cinema Agustí Villaronga, escriptor i director que ja van ser els impulsors del monòleg El testamento de María (que es va poder veure el 2015 alTeatre Lliure) i que ara proposen trobar les raons per a la venjança de Clitemnestra, una mare que veu com el marit, Agamèmnon, sacrifica la seva filla petita, Ifigènia, als déus. Clitemnestra, la casa dels noms es podrà veure al Romea des de demà i fins diumenge. Només sis sessions de la producció del Teatre Principal de Palma, que té com a reclam el retorn de l’actriu Núria Prims (la Carlana d’Incerta glòria dirigida per Villaronga). És un monòleg, però, a diferència de Blanca Portillo a El testamento de María, les ànimes que pul·lulen es fan corpòries amb la participació d’un grup d’actors que l’ajuden a explicar aquest conte, que, vist amb la manera d’entendre la vida actual, evita donar lliçons i respostes i deixen obertes les preguntes.

Marguerite Yourcenar (Fuegos) i Tóibín (La casa dels noms) són dels pocs escriptors que han provat d’empatitzar amb Clitemnestra, una dona tinguda per dolenta en tots els episodis de la mitologia i que permetia construir un missatge misogin que s’ha perpetrat. Prims matisa que, sense reivindicar-la, sí que permet entendre les seves accions, vistes amb els codis morals de la societat actual. La manera d’accedir al seu raonament és eliminar la declamació habitual i les grans gesticulacions: “En comptes de mirar cap amunt, ens demanava que miréssim cap endins.” El conte per a adults arriba molt proper, com si fos el d’una família amb conflictes quotidians. Sí que s’hi intueix el pes del poder que malmet la relació.

Per a Prims, tornar amb Villaronga al teatre era un “repte” que no es “podia perdre”. El director de cinema ha pogut dedicar més temps als actors perquè no s’havia de preocupar dels altres aspectes del món audiovisual. El Romea programa només sis funcions d’una obra estrenada aquest estiu a Palma i que ja ha fet gira per les Balears i ha fet parada al Festival de Sagunt. El director de Palma Josep Ramon Cerdà confia que es normalitzi el flux de produccions de parla catalana als territoris de parla catalana, ara que els governs respectius hi són propicis.

Clitemnestra, la casa dels noms és una producció que s’ha muntat en pandèmia. Durant l’any llarg d’assaig, s’ha anat confeccionant cada personatge. Primer, a distància; després, a l’escena. Tant és així que l’actriu que interpreta Electra proposa un muntatge nou arran de la lectura de Tóibín.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona
música

Twenty One Pilots actuaran al Palau Sant Jordi l’abril vinent

Barcelona
ART

Estudien si la part superior del mosaic de la Casa Navàs també és de Joaquim Mir

REUS