Cultura

Crítica

música

Franquícia o nació?

No descobrirem, a hores d’ara, les excel·lències de la mezzosoprano nord-americana amb residència al nostre país Joyce DiDonato. Com tampoc les del conjunt Il Pomo d’Oro, erigit en una de les formacions orquestrals més actives en el panorama musical europeu. Excel·lències al marge, un no pot deixar de preguntar-se el perquè de la insistència amb aquest producte format per l’esmentada veu i orquestra quan aquests mateixos intèrprets ja van presentar-se, sense anar més lluny, el 2017 al Liceu amb War and Peace. La mateixa orquestra la tornarem a escoltar a l’octubre amb un estel·lar Radamisto. A part de la reflexió que haurien de fer-se els responsables dels equipaments, bo seria que també els nostres dirigents, presents per la plana major en el concert de dilluns, es fessin seva i integressin a fons la idea romàntica que la música és el reflex de l’estat moral i, fins i tot, espiritual d’una nació, per la qual cosa veure com les inauguracions de les nostres temporades musicals són per sobre de tot una franquícia, més que una aposta pel més excel·lent del nostre país, que hi és i a balquena, és revelador d’alguna cosa temible. Pensem-hi. Deixant de banda l’estrena de l’obra U de Bernat Vivancos, la nostra orquestra nacional ha encetat la temporada amb un director i un solista anglesos, al Palau ja ho hem dit, i les obres interpretades han estat Elgar, Prokófiev, compositors italians i el gran Händel. Ni rastre de la “nostra música històrica”. Un Händel que dilluns va ser ofert, això sí, de manera superba i elegant per una DiDonato que forma part de l’Olimp del més reeixit i excels de les veus per a aquest repertori. La pregunta, però, és clara: volem ser, musicalment, una franquícia o una nació?

Joyce DiDonato i Il Pomo d’Oro
Palau de la Música, 20/09/2021


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
CINEMA

El cinesta iranià Jafar Panahi, en llibertat sota fiança, després de la vaga de fam

teheran (iran)

El MNAC s’autoexamina

barcelona

Tast de cervesa irlandesa amarga

Barcelona
Estrenes de cinema

Claustrofòbia i apocalipsi amb M. Night Shyamalan

Estrenes de plataformes / Filmin

Individus d’una Europa que va cap al desastre

Estrenes de plataformes / HBO Max

Faula ecològica i urbana aspirant als Oscar

Estrenes de cinema

Personatges fràgils amb somnis elèctrics

Estrenes de cinema

La Xina, escenari de les aventures d’Astèrix i Obèlix

Olot

Reobertura parcial de la biblioteca