Patrimoni

Prehistòria

Un magatzem a l’estany

Al jaciment neolític de la Draga estrenen uns contenidors submergits al llac per mantenir en bones condicions els centenars de pals de fusta desenterrats en tres dècades

Quan el 1991 van descobrir el primer fragment de pilar d’una cabana de la Draga, poc es podien imaginar els arqueòlegs que es tractava tan sols de la punta de l’iceberg del gran tresor, en forma de peces de fusta, que s’amagava en aquell jaciment, obert arran de les obres pels Jocs Olímpics, i que atrauria l’interès de la comunitat científica internacional. Trenta anys després n’han extret cap a 1.500, de les quals 600 corresponen a pilars. “Són com una biblioteca”, comparava ahir Antoni Palomo, codirector de les excavacions, per subratllar la gran quantitat d’informació que n’estan traient sobre els costums d’aquells banyolins de fa 7.000 anys i el seu hàbitat. Si les fustes –extremament fràgils– han sobreviscut fins als nostres dies és perquè es trobaven en un ambient molt humit i, consegüentment, la seva conservació només es garanteix si se les manté en aigua. Precisament, aquest estiu, la feina al jaciment –coordinada pel Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC-IMF, Barcelona), la UAB i el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC)– s’ha centrat en la col·locació de les fustes en quinze contenidors submergits a l’estany, en substitució de recipients dispersos en diferents indrets, com ara el MACB, el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), de Pedret, o el mateix poblat de la Draga. És un magatzem temporal, en espera de poder executar el vell projecte d’una piscina soterrada al mateix jaciment, que no serà possible fins que no es tiri endavant la prevista reforma del recinte neolític.

Palomo i els també codirectors Raquel Piqué i Xavier Terradas, junt amb el regidor de Cultura de Banyoles, Miquel Cuenca, van presentar ahir a la premsa aquests dipòsits submergits, on ja han col·locat 1.080 fragments de pilars. Situats a poca distància de la vora del llac, els dipòsits es cobriran amb sorra perquè no siguin visibles des del passeig. Quant a excavacions, en aquesta campanya s’ha treballat en uns 30 metres quadrats ja explorats amb anterioritat, d’on han extret 85 pilars. També s’ha treballat a l’interior de l’estany, on han localitzat vestigis inicialment atribuïts a l’època romana. D’altra banda, s’han anat recollint dades per a un estudi sobre l’afectació del canvi climàtic en aquest tipus de jaciment, en el marc d’un programa d’àmbit europeu en què la Draga participa juntament amb dos jaciments italians.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona