Perles per descobrir del cinema francòfon

“Oferim una finestra del cinema francòfon, no només de França, també programem pel·lícules de Bèlgica, Suïssa, Quebec, Àfrica Occidental i altres territoris.” Aquest és l’objectiu de l’ Ohlalà! Festival de Cinema francòfon de Barcelona , que se celebra des d’avui fins al 10 d’octubre. Ho explica en una entrevista a El Punt Avui Ana-Belén Fernández, codirectora del festival amb Mélody Brechet-Gleizes, i hi afegeix, entre els objectius: “Volem donar una oportunitat a les pel·lícules que són inèdites en sales espanyoles, però han tingut un recorregut per grans festivals. La majoria de les que portem aquest any porten el segells de Canes 2020. Pensem que tenen intencions i punts de vista molt interessants i potser no tenen prou arrencada comercial i no es distribueixen.”

La pandèmia va afectar de ple la tercera edició, que es va haver de posposar, i la Covid-19 encara té alguns efectes. “Tampoc és una edició clàssica, perquè tindrem un format híbrid, presencial i alhora en línia –comenta Ana-Belén Fernández–. Però l’afrontem amb molta il·lusió i optimisme, perquè les coses van millorant i tothom té moltes ganes de disfrutar d’aquesta mena d’esdeveniments amb seguretat, però de manera presencial, i de gaudir del cinema en pantalla gran.”

Les sessions presencials dels onze llargmetratges programats i els 9 curts es fan a l’Institut Francès de Barcelona entre avui i el 6 d’octubre. Alguns dels títols estaran disponibles a Filmin en diferents dies, entre l’1 i el 10 d’octubre. Tots els films es projecten en versió original subtitulada en català o castellà, segons els títols.

Ohlalà! porta dos directors convidats: “Aquest any vindrà Elie Wajeman, director de Médecin de nuit (Metge de nit) –explica la codirectora–. Segueix el recorregut d’un metge d’urgències durant una nit i mostra els suburbis on es troba amb drogoaddictes i gent amb necessitats. És un thriller policíac, però també polític i social.” L’altra convidada és Charlène Favier, directora del film Slalom, “un primer llargmetratge amb elements autobiogràfics que porta el segell de Canes 2020; relata la història d’una esquiadora d’alt nivell i la relació tòxica amb el seu entrenador.”

Alguns directors participaran en col·loquis en línia. En total, la programació inclou deu llargmetratges de ficció i un documental, Indes galantes, que serveix per inaugurar avui la mostra “amb aquest gènere per primera vegada, perquè ens va impactar molt”. Forma part de la selecció Ouistreham - En un muelle de Normandía, dirigit per Emmanuel Carrère, amb Juliette Binoche de protagonista. Recrea la història d’una periodista que es va infiltrar com a dona de neteja dels ferris que travessen canal de la Mànega per explicar en primera persona l’explotació que pateixen. Aquest film va obrir la Quinzena dels realitzadors de Canes 2021 i ha estat i premiat després a Sant Sebastià.

Un altre film programat és Le père de Nafi, una història de radicalització islamista en un poble Senegal. Isabel Coixet, convidada d’honor d’aquesta edició, ha triat perquè es projecti la pel·lícula col·lectiva Paris, je t’aime), un recull de 18 curts codirigits per ella i 21 cineastes més que celebra el quinzè aniversari. També s’han seleccionat nou curtmetratges, que es projectaran abans de cada llarg excepte el de la inauguració i el de clausura.