Cultura

Història

Esquerdada i sense tocar les hores

Restauraran la campana del 1644 de Cassà de la Selva, en desús des del 1988

Volen reconstruir l’antiga portalada romànica

Tot i ser molt antiga –té més de 350 anys– i no tocar les hores perquè, segons la llegenda cassanenca, la va tocar un llamp que la va esquerdar i feia que sonés diferent, continuava al lloc on se l’havia destinat: el campanar de l’església de Cassà de la Selva. Se la va rellevar de la seva funció el 1988 per una de més nova i que afinava en tocar els quarts i les hores. Divendres, i amb una gran expectació que va fer tallar el trànsit per la plaça de Sant Pere, una grua de grans dimensions la va retirar del campanar a iniciativa del Grup de Recerca i Estudis Cassanencs (GREC), que en promou la restauració amb l’objectiu d’exposar-la a l’església. L’operació de retirada de la campana es va dur a terme a través d’una de les obertures del cloquer del temple. Després, lentament, es va anar baixant fins al davant de l’església, on es va dipositar, just al darrere de la porta principal. Un cop a terra, els veïns van poder admirar, tocar i fotografiar-se amb la peça que durant anys els recordava el pas del temps.

El GREC està recuperant, a més de la campana esquerdada, altres elements rellevants del patrimoni cassanenc. Així, amb la col·laboració de la parròquia i l’Ajuntament de Cassà de la Selva, s’està treballant en la restauració del rellotge antic. El GREC també té el projecte de reconstruir l’antiga portalada romànica del temple, a partir dels elements arquitectònics que encara hi ha.

Llangardaixos

La campana pesa prop de 400 kg, té una alçada de 75 cm i una amplada de 85. Segons consta en la inscripció, la van fondre el 1644. Entre els gravats que s’hi poden veure hi ha llangardaixos. Són la marca que la campana havia estat refosa, en aquest cas pel fonedor Calsa d’Olot, que tenia per costum marcar així les campanes refoses. Olot va ser un dels centres productors de campanes més importants de Catalunya durant gairebé 500 anys, amb tres grans nissagues: Calsa, Coromina i Barberí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

patrimoni

Tarragona restaurarà les façanes de la Torre del Pretori

Arrenca el D’A Festival de Cinema de Barcelona, amb un cartell de 115 films

barcelona
CULTURA

El festival SOC de dansa urbana i Fusió de Torroella surt al carrer

TORROELLA DE MONTGRÍ

Sánchez Piñol reflexiona sobre fins on pot arribar un home per evitar la fi del món

barcelona

Més de quaranta propostes musicals a la FiM de Vila-seca

Barcelona
MÚSICA

Darrer cap de setmana del Black Music Festival

SALT / GIRONA

Laura Pausini actuarà al Palau Sant Jordi el 2024

barcelona

Gertrudis publicarà el 12 de maig nou disc

Barcelona
JAUME ARNELLA
ROMANCER

“He ensenyat guitarra a molts polítics, jo...”

BARCELONA