Cultura

Crònica

Jazz

Maria del Mar en jazz

Les dues peces d’or del concert van ser ‘Jim’, la versió de Billie Holiday i ‘Es fa llarg esperar’, del Pau Riba, del 1975

La sensació de déjà vu em va deixar astorat el primer quart d’hora del concert de Maria del Mar Bonet que inaugurava el 53è Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona. Vaig recordar, com ens passa últimament a tots, que ja havia sentit a parlar d’aquest projecte abans de l’hecatombe. Finalment, i de manera puntual a quarts de nou de la nit, la Maria del Mar va sortir embolcallada per la Big Band Begues, per interpretar amb arranjaments de Toni Cuenca una petita antologia de la seva obra i també un homenatge a Bonet de Sant Pedro, que, com va explicar la mateixa artista, es va retrobar durant la pandèmia mirant els discos. Era la música dels seus pares per anar a ballar i Bonet va recordar les arrels de swing i jazz que tenia el geni mig oblidat. També va fer broma amb l’anècdota d’un taxista, quan ella acabava d’arribar a Barcelona, que la va qualificar com a filla de Bonet de San Pedro.

Entre unes coses i unes altres, el concert d’inauguració va ser immens. La secció de vent de la big band feia tronar fins a les muses i els cavallots del Palau, i el públic va gaudir des de la primera peça sense Bonet, que van iniciar amb una versió musical de Mercè, la cançó que la Maria Mercè va escriure per a la seva mare. En la presentació, el director Joan Anton Cararach va evocar que el Festival de Jazz es va iniciar el 1966, el mateix any del debut de Bonet als escenaris. Aquest era un motiu afegit perquè la mallorquina s’integrés en un projecte d’alt nivell, un repte per a una cantautora que ha fet de tot, però que sempre té una curiositat per integrar-se en idees i col·laboracions enriquidores. Per als que ens agrada la Maria del Mar més poètica i intimista, el començament va ser de xoc. La vella cançó Epigrama, amb lletra de Joan Salvat-Papasseit i música de Toti Soler, va ser interpretada com un vendaval, amb el risc de fer desaparèixer poema, vers i cantant. Va ser momentani perquè tots plegats es van afinar i la Maria del Mar va anar recordant alguns artistes fonamentals en la seva llarga trajectòria, com ara Guillem d’Efak, el mateix Toti, Quico Pi de la Serra, Manel Camp, Josep Tero, Javier Mas, Feliu Gasull i Pau Riba, als quals va homenatjar tant com a l’esmentat Bonet de San Pedro, que va marcar el meridià de l’actuació.

Ens va encantar la versió d’Abraça’m dels germans Gershwin i Sempre hi ha vent, amb què va tancar la primera part abans de la recreació sublim de San Pedro. En la segona les coses encara van millorar i les dues peces d’or del concert van ser Jim, la versió i traducció que va fer Pi de la Serra del vell tema de Billie Holiday i Es fa llarg esperar, tema del 1975 de Pau Riba, que com moltes de les cançons del poeta i músic creix tant que acabarà esdevenint un clàssic. Aquí sonava tot, cada vers i cada fonema i l’essència filosòfica, senzilla i melangiosa del poema. L’orquestra es veia còmoda amb la inusual vocalista i tot el seu bagatge, la bellesa que només té la Maria del Mar Bonet estava en epifania. “Es fa fosc, espera... I es fan grises les llargues lentes tardes”. Extraordinari!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.