Cultura

Retrobada balsàmica

Feia dotze anys que Kings of Convenience no publicaven nou disc, i el tour de presentació a l’Estat espanyol de Peace or Love (2021), amb concerts, el dijous 21 d’octubre a l’Auditori de Barcelona i el dissabte 23 a l’Auditori de Girona, va ser un retrobament desitjat i alhora balsàmic perquè el duet noruec d’indie folk mantenen el so allà on era: curosament suau i amb composicions oníriques aptes per a banda sonora d’un diumenge tardorenc al capvespre.

Després de vint anys de carrera, Erlend Øye i Eirik Glambek Bøe van recordar en el concert de Girona allò que els identifica i els fa poderosos: les veus delicades, d’una calidesa reconfortant, i arpegis de guitarra complexos i, en el directe, més protagonistes que acompanyants. Un diàleg amb el qual cloure les cançons.

El concert de Girona, coorganitzat per Primavera Sound , tenia un caràcter benèfic, destinat a FAST España , la fundació que agrupa famílies amb fills afectats per la síndrome d’Angelman i que treballa per trobar-hi una cura. Al mes de març, els noruecs gravaven el vídeo per Rocky Trail , del nou àlbum . Tenien poc temps, i a Madrid van entrar en contacte amb Clara Cebrián, que els va facilitar la feina. Els noruecs van demanar què podien fer, a canvi, i Cebrián, amb un nebot diagnosticat amb Angelman, els va proposar un concert benèfic. “És una nit per obrir el cor i estar present”, va explicar Clara Cebrián a l’auditori gironí, en una pausa del concert, i en la qual va recordar la necessitat de la investigació mèdica. Erlend Øye, que va exercir de mestre de cerimònies del duet, va explicar, a més, que tot el marxandatge contribuiria a la causa. Love is a lonely thing, del nou àlbum, va reprendre el concert; en directe, sense la veu femenina de Feist, igual de deliciós. Cançons del nou àlbum amb l’ADN hipnòtic, introspectiu de Kings of Convenience i amb valor afegit, com les ones brasileres suggestives de Catholic Country o l’atreviment rítmic de Fever. Erlend Øye va instar a participar però de forma subtil, fregant els dits no fent-los petar, aconseguint aquell efecte sonor de pluja lleugera. No va ser fins al final quan van recuperar els clàssics: Homesick , Misread, Boat Behind o, amb el públic, dret, I’d rather dance with you, despertant d’un somni.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.