Arts escèniques

Crítica

teatre

Patètica enveja

Una comèdia intel·ligent és aquella en què el públic pot riure del patetisme propi que s’escup a l’escenari. I en què s’amaga una sorpresa impensable fins a dos minuts abans del final. El gran comediant segueix aquest camí, amb una trama que diverteix per caricaturitzada, però que, més enllà d’etzibar indirectes a un perfil d’actors de la casa, esdevé falsa, fàcil i curta d’amargor. Vol quantificar l’enveja i revelar com és de ridícula, però ho fa amb un to infantilitzat, amb un egocentrisme que es percep fins i tot amb els canvis d’escena. L’obra necessita ajustar algunes escenes per arribar, ben fluida, a les funcions del Goya. L’apoteosi final, això sí, aconsegueix tocar el cel.

Joel Joan i Héctor Claramunt aspiren a defensar una comèdia pensada per atrapar el públic menys habitual als teatres. És un repte encomiable. Com a El pare de la núvia, pretenen governar un vaixell amb pocs recursos per als imprevistos, però una amplíssima coberta aparentment segura. Ho fan amb un Xavi Mira excel·lent (l’antiheroi perfecte, l’antagònic d’aquell orgullós Llorenç Tortosa de l’escena) i amb una Sandra Monclús a qui es podria donar molta més rellevància, perquè el seu amor cínic és, en realitat, la bomba que falta desenvolupar en l’artefacte. Repeteix el paper de baixa intensitat d’El nom. Pel que fa a la resta del repartiment, Àfrica Alonso i Eduard Muntada funcionen com a desenvolupadors de la trama; són els que hi aporten els elements delirants que provoquen aquesta revolució a l’àtic de Llorenç Tortosa i la seva representant.

Claramunt i Joan van fer diana amb Escape room, tot i dir que era una peça menor. Ara, El gran comediant vol seguir aquella pista, però és més ambiciosa. Té un thriller (amb una màfia que rep un encàrrec sanguinari) que acaba dominant la part final i arracona les enveges (i les traïcions corresponents, que poden quedar velades). I és enginyosa quan el protagonista es defineix com un actor que només pot anar del Kursaal de Manresa al teatre de Balaguer, del Goya al Condal (que són els recorreguts habituals de les seves gires), quan fa sorna del premi Tramoia (amb un trofeu que recorda molt el del Premi del Teatre que concedeix Adetca). En aquest to coincideix amb l’humor de Ramon Madaula (Adossats, Els Brugarol) i, en certa mesura, de Cesc Gay (53 diumenges). La comèdia està garantida, sobretot, amb un número final esclatant.

El gran comediant
Autoria: H. Claramunt i J. Joan
Direcció: Joel Joan
Intèrprets: Joel Joan, Xavi Mira, Sandra Monclús, Àfrica Alonso i Eduard Muntada
Dissabte, 23 d’octubre. Municipal de Girona. Temporada Alta.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona