Brossa, ‘a dit’

La falta de transparència i el mal govern de les institucions artístiques fan anar de corcoll la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya (PAAC). La seva darrera font de preocupació és el nou Centre de les Arts Lliures de Barcelona, que neix de la unificació de l’Espai Brossa i l’Escenari Brossa, gestionat per la fundació del poeta, dramaturg i artista plàstic. Obrirà les portes aquest dijous en un ambient enrarit pel malestar no només de la PAAC sinó també d’alguns creadors involucrats en els projectes de la seva arrencada.

L’entitat que vetlla per la comunitat d’artistes ja fa temps que va arrufar el nas davant del que considera que no es pot tolerar en un espai cultural que se sosté principalment amb diner públic: que la seva direcció no hagi estat escollida per concurs públic. El Centre de les Arts Lliures està comandat per Marc Chornet, per a l’àmbit escènic, i Maria Canelles, que prové de la literatura comparada, per al de l’art; tots dos, “designats a dit”, lamenta la directora de la PAAC, Montserrat Moliner. “Ens vam reunir a principi de juny amb els representants de la Fundació Brossa per queixar-nos i per demanar-los que convoquessin el concurs públic, i ens van dir que així ho farien, però no ara, més endavant”, explica Moliner.

En aquest equip directiu col·legiat, també hi figurava llavors una tercera persona, Judith Barnés, històrica treballadora de la fundació amb trajectòria en arts visuals, al càrrec de l’àrea de mediació i del patrimoni brossià, dipositat al Macba. De baixa des de mitjan juny, Barnés es va agafar una excedència a principi d’aquest mes per problemes personals. El buit que va deixar es va notar immediatament i ningú la va reemplaçar. “En plena preparació de la meva exposició em vaig quedar desemparada, sense cap interlocutor que em donés suport comissarial”, es dol l’artista Lola Lasurt, artífex de la segona proposta del cicle Gabinet Brossa, inclosa dins del programa inaugural, de títol El ganxo, que remet a l’òpera que Brossa va concebre amb Josep Maria Mestres Quadreny, el 1959.

Lasurt, que remarca que s’havia sentit “molt ben acompanyada” per Barnés, ha patit fins l’últim moment per “qüestions tècniques bàsiques”. Per exemple, ningú havia previst un text per al full de sala. Si s’ha decidit a fer pública la seva mala experiència és perquè l’equipament “millori el seu funcionament amb gent professional preparada al capdavant”.

Un altre artista que ha pres part en els continguts d’estrena del Centre de les Arts Lliures és David Bestué, en el seu cas com a comissari de l’exposició semipermanent (es renovarà cada dos anys) del llegat de Brossa. Bestué precisa que s’ha trobat còmode en tot el seu procés de treball. Gran part del projecte ja el va deixar tancat sota la tutela de Barnés i, quan aquesta va marxar, la fundació va contractar una coordinadora per enllestir-ne el tram final. Bestué, però, bon coneixedor de Brossa, posa en dubte que aquest centre respongui veritablement a l’esperit brossià. “Brossa s’ha institucionalitzat, i ell, que era el més punky del món, abans voldria estar en una casa ocupa”, raona.

Més neguits: el servei educatiu. El programa, de nom Brossa expandit, va ser dissenyat amb la complicitat d’un ampli grup d’agents de l’art i va rebre una beca dels premis Ciutat de Barcelona (10.000 euros), que ningú de la fundació va anar a recollir el dia de l’entrega. Fa pocs dies s’ha adjudicat la responsabilitat del departament a una persona “sense experiència”, i gent implicada en el projecte consultada per aquest mitjà, frustrada per la desatenció, tem que no s’acabi desenvolupant: “No sabem en què quedarà tota la bona feina que s’havia fet.”

La PAAC ha mostrat el seu desacord amb el model d’institució artística que du el nom del poeta de combat amb una campanya de mems, creats pel col·lectiu Choy Archischa, difosos per les xarxes socials. Moliner avança que estan preparant un comunicat per alertar dels nombrosos casos de fundacions privades que es financen amb recursos de les administracions i que tenen unes “estructures que fan la sensació d’opacitat”.

La Brossa, que ho és, de privada, té un pressupost de 750.000 euros: 300.000 els aporta l’Ajuntament; 250.000, la Generalitat, i la resta són fons propis. A més, ocupa un edifici municipal, l’antiga fàbrica de moneda La Seca, al Born. El contracte de la cessió, per 10 anys, està en vies de formalitzar-se. El consistori ha invertit 301.568 euros en els treballs de rehabilitació de l’immoble per adaptar-lo als nous usos culturals.

“Som totalment transparents”, exclama el president de la Fundació Brossa, Vicenç Altaió, que defensa que per al Centre de les Arts Lliures han apostat per un model de governança “nou i diferent a Barcelona i en el marc europeu”. Un model basat en la “codirecció i la coparticipació“, la “transdisciplinarietat i les relacions intergeneracionals” i en unes maneres de fer “horitzontals”.

Altaió creu que la visió de les institucions culturals amb especialitats isolades, “el model caselles”, és antiga, i que el repte del nou equipament és justament hibridar-les (paraula, imatge i acció, especifica). “Els nous temps exigeixen radicalitat i innovació”, diu. “Cada any o cada dos anys avaluarem si aquest model és eficient o no”, rebla.