Cinema

Crítica

cinema

Espectacle des de les runes

La veritat és que el nou West Side story convida a dir-ne tantes coses que no sé per on començar. Ho provaré a partir del seu inici, amb les runes d’edificis enderrocats per construir-ne de nous, que, com els diu el policia Krupke, expulsaran del territori els Jets, la banda de joves que es consideren uns “nadius” de Nova York “envaïts” pels porto-riquenys, amb la seva pròpia banda, els Sharks. Però també és difícil començar per aquestes runes, perquè les seves significacions poden ser múltiples.

A més, s’hi han d’afegir les suposicions i especulacions que se’n poden fer. La consciència que el musical com a gènere cinematogràfic (no teatral) està en ruïnes seixanta anys després que West Side story (dirigit per Robert Wise, però també, i potser sobretot, per Jerome Robbins, qui va posar en escena l’obra original a Broadway) el renovés duent-lo als carrers de Nova York, ha dut Steven Spielberg a voler-lo ressuscitar abordant-lo per primer cop amb una convicció i, arribant a la vellesa, una energia lluny de la pesantor d’algunes de les seves darreres pel·lícules? Si és així, les recaptacions inicials assenyalen una iniciativa ruïnosa: ni ha trobat un públic jove ni està atraient l’adult, que, a més d’haver desertat de les sales a causa de la covid-19, sembla retreure a Steven Spielberg que aporti una pel·lícula innecessària, perquè ja estava feta (com si no es pogués revisar una obra des del present) i suposant que ha volgut esmenar la plana a la precedent: com si una manera d’estimar una obra no fos fer-ne una rèplica. Tot això, considerant-se equivocadament que és un remake quan, de fet, és una nova versió del musical teatral original amb la música de Leonard Bernstein, la coreografia de Jerome Robbins i, evidentment, les lletres de Stephen Sondheim, totes respectades, encara que, a partir del llibret d’Arthur Laurents, la concepció i la construcció dramatúrgiques siguin unes altres, amb una aportació extraordinària de Tony Kushner.

Retornem, doncs, a les runes inicials. Si el musical original és del 1957, la seva primera adaptació cinematogràfica és del 1961, just quan a l’Upper West Side es va començar a construir el Lincoln Center, el complex d’edificis dedicats a les arts musicals i escèniques. Però, ai las, la cultura (tot i que, per cert, em va semblar veure trencada la placa que anunciava el Lincoln Center) va servir de pretext per a una especulació urbanística que va expulsar cap al Bronx o Harlem tant els habitants representats pels Jets (“nadius” pobres, sense futur) com els porto-riquenys encarnats pels Sharks, que es barallen pel territori. És per això que la versió de Kushner/Spielberg aborda un conflicte que ressona en el present: els pobres (siguin d’on siguin, vinguin d’on vinguin) es barallen mentre no usen el seu poder en contra dels que manen i decideixen per ells. Per això, West Side story és una tragèdia (com ho és Romeu i Julieta, el seu referent) que encara ens abat més barrejada amb un drama social dels nostres temps.

Kushner/Spielberg fan altres mutacions (la conversió d’Anybodys en trans) des d’una sensibilitat actual per la qual tots els personatges porto-riquenys són interpretats per actors porto-riquenys. L’única que ho feia en la primera versió amb un paper rellevant (Anita) és Rita Moreno, que en la nova encarna Valentina, personatge que substitueix Doc, el propietari del bar. A través d’ella, commovedora i més quan canta el tema Somewhere corresponent a Tony i Maria, podria haver escrit el text sobre una pel·lícula que, pel que fa a la resta, és un espectacle extraordinari que, encara que no se’n faci prou cas, ens recorda per què estimem el cinema.

West Side story
Intèrprets: Rachel Zegler, Ansel Elgort, David Alvarez, Ariana DeBose, Rita Moreno.
Director: Steven Spielberg.
Estats Units, 2021


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona