Cinema

Pioner del camí a la diversitat

Mor a les Bahames als 94 anys Sidney Poitier, primer intèrpret negre que va guanyar l’Oscar al millor actor

Sidney Poitier va guanyar l’Oscar per ‘Els lliris dels prats’ el 1963, i el 2002 en va rebre un d’honorífic

Entre els vint nomi­nats a la dar­rera edició dels Oscar hi havia sis intèrprets negres i tres d’ori­gen asiàtic. Una fita així en el camí cap a la igual­tat, que ha vis­cut grans avenços a Hollywood els dar­rers anys, no seria pos­si­ble sense molta gent que ha picat pedra abans. L’actor Sid­ney Poi­tier, mort el dia de Reis a les Baha­mes, la seva terra natal, va ser sens dubte dels que més van tre­ba­llar per avançar. Den­zel Was­hing­ton, Will Smith, Viola Davis, Who­opi Gold­berg, Samuel L. Jack­son i tan­tes altres estre­lles de cinema afro­a­me­ri­ca­nes van tenir un ante­ces­sor i un refe­rent en aquest home nas­cut el 1927 per atzar a Flo­rida, pro­vi­nent d’una humil família de les Baha­mes.

Sid­ney Poi­tier es va con­ver­tir en estre­lla quan encara es vivien moments molts durs en les llui­tes pels drets civils al sud dels EUA. El 1958 va des­ta­car a Fugi­tius (1958), en el paper d’un pres que s’esca­pava enca­de­nat a Tony Cur­tis que li va valer la nomi­nació a l’Oscar al millor actor prin­ci­pal. Cinc anys després va acon­se­guir l’esta­tu­eta amb Els lli­ris dels prats, el pri­mer premi de l’acadèmia que es va ator­gar a un actor negre en la màxima cate­go­ria. Després vin­drien altres èxits com En la calor de la nit i Rebel·lió a les aules (les dues el 1967) o Ende­vina qui ve a sopar (1968).

El 1967, en el moment àlgid de la seva car­rera, Sid­ney Poi­tier va decla­rar: “Els negres que apa­rei­xien a les pel·lícules quan jo començava sem­pre eren este­re­o­tips nega­tius: pallas­sos, major­doms arros­se­gats, ina­dap­tats... Jo vaig triar no for­mar part d’aquests tòpics. Vull que els meus fills es vegin reflec­tits al cinema.” Ho recor­dava ahir l’agència Efe.

L’Oscar li va arri­bar gai­rebé vint anys després que Hat­tie McDa­niel fes història com a pri­mera intèrpret negra a gua­nyar-lo. Abans de ser una estre­lla de cinema, Sid­ney Poi­tier va tri­om­far als esce­na­ris tea­trals de Bro­adway i va bri­llar en films com Un rayo de luz (1950), Tierra pro­me­tida (1951) i Semi­lla de mal­dad (1955). Va tre­ba­llar en 55 pel·lícules i pro­duc­ci­ons tele­vi­si­ves entre el 1947 i el 2001, i va fer una car­rera més dis­creta dar­rere la càmera, amb nou films diri­gits als setanta i vui­tanta.

Intèrpret, direc­tor, acti­vista i diplomàtic, Sid­ney Poi­tier va tri­om­far en anys de grans ten­si­ons en papers que en major o menor mesura par­la­ven del racisme als EUA. L’actor va aju­dar a ender­ro­car les bar­re­res soci­als entre afro­a­me­ri­cans i blancs i es va con­ver­tir en la pri­mera gran estre­lla negra de la indústria. Les seves pel·lícules van mos­trar la divisió nord-ame­ri­cana, però també les ganes i el desig d’unir-se per dei­xar enrere la con­fron­tació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.