Cultura

Més futur per al monestir de Pedralbes

L’Ajuntament i la comunitat de monges del cenobi acorden enfortir els seus vincles amb la creació d’un òrgan de gestió compartit del monument

El tracte blinda la protecció pública del recinte fundat fa 700 anys per la reina Elisenda

L’Ajuntament de Barcelona i el monestir de Pedralbes han mantingut sempre una relació excel·lent. I sempre s’han ajudat per al bé d’un lloc d’un valor únic. Les complicitats es remunten als orígens del cenobi, quan la reina Elisenda de Montcada va sol·licitar al Consell de Cent que el posés sota la seva especial protecció. Set segles després, la comunitat de monges clarisses de clausura són fidels a l’esperit de la seva fundadora. Als anys setanta del segle passat, l’interès per les cures mútues els va dur a signar amb el consistori un conveni, tècnicament un contracte de comodat, que procurés pels dos usos del recinte, el cultural i el religiós. El temps ha confirmat que ha estat beneficiós per a tothom. I ara han decidit enfortir encara més el vincle amb la creació d’un òrgan de gestió compartit del monument.

“Hem consolidat jurídicament els nostres lligams, de manera que ens dona a tots una sensació de tranquil·litat per al futur”, subratlla Jordi Martí, el tinent d’alcalde de Cultura. Ajuntament i monestir tenien ganes de tancar aquest acord, que s’ha anat cuinant amb temps, per blindar la protecció pública d’un espai, bé cultural d’interès nacional (BCIN), custodi de tantes riqueses artístiques, l’autenticitat del qual rau també, o millor dit sobretot, en el fet que continua habitat, ara ja per un grup de monges molt petit i d’edat avançada.

Acord per almenys 75 anys

La tranquil·litat de què parla Martí és efectivament a llarg termini: 75 anys amb pròrrogues addicionals de 75 anys més cada una. L’antic tracte tenia una durada de 99 anys, dels quals ja n’havien transcorregut la meitat.

El marc legal que tutelarà el monestir està en fase d’aprovació inicial, amb la idea que al març entri en vigència. Per part de l’Ajuntament, la tramitació es va activar en la comissió de govern de dijous passat i, si no hi ha imprevistos, es tancarà en el ple de febrer. El nou impuls al monument es vehicularà a través del Fons especial del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, que vetllarà per la conservació, la restauració, l’exhibició i la difusió de tot el seu patrimoni moble i immoble. Dependrà de la Fundació Barcelona Cultura i es proveirà d’un consell rector paritari, format per l’alcaldessa i l’abadessa i el mateix nombre de vocals que representaran l’Ajuntament i l’orde de les clarisses (quatre designats per cada part).

En aquesta taula es podran abordar amb “més eficiència i eficàcia” les necessitats del monestir al segle XXI, sosté Martí. I amb els compromisos adquirits. L’Ajuntament és el responsable del seu manteniment adequat, inclosos els projectes de restauració, i del funcionament del museu. Les religioses aporten en dipòsit, sense perdre’n la propietat i amb la compensació d’un lloguer, els seus béns. A més del meravellós continent, l’arxiu, la biblioteca i l’immens conjunt d’obres d’art, més de 6.000 objectes entre pintures, escultures, peces litúrgiques i orfebreria, mobles..., tant els museïtzats com els que tenen en les seves dependències de clausura, d’època medieval i moderna i de procedència catalana, castellana i de més enllà.

El consistori, a través de l’Icub, assumirà com fins ara les despeses de l’equipament i proveirà el Fons especial d’un pressupost anual. Aquest 2022 és de 1.735.900 euros. A més, el programa d’inversions municipals va fixar destinar aquest mandat 3,9 milions d’euros per a actuacions de millora. Enguany, la inversió serà de vora un milió i se centrarà, entre altres, a rehabilitar la façana de l’església.

En les negociacions per arribar a aquest acord ha estat clau Joaquim Nadal, director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC). Nadal ha fet de pont entre les monges clarisses i el consistori barceloní. “El tracte aprofundeix i enforteix els seus vincles històrics, garantint els drets de cada part i fent compatible la vida cultural amb la monàstica. La voluntat compartida per conservar i divulgar el monestir tindrà més estabilitat i continuïtat”, subratlla, alhora que posa Pedralbes com “un gran exemple de gestió del patrimoni”.

D’un patrimoni excepcional preservat gairebé intacte, un fet insòlit en les institucions eclesiàstiques del país. Pedralbes ha tingut durant els seus gairebé 700 anys d’història (l’aniversari rodó el celebrarà el 2027) moltes ànimes protectores de les seves col·leccions artístiques, forjades amb donacions reials i de les pròpies monges, filles de famílies nobles i benestants. Elles han estat fonamentals per a la seva pervivència. La resta ha estat quasi un miracle. Sobreviure a les desamortitzacions del segle XIX, a la Setmana Tràgica i al 1936 és un miracle.

Els tresors de Pedralbes tenen aura pròpia, també perquè van estar ocults fins a finals del segle XIX. És durant la Renaixença que van ser descoberts per estudiosos i artistes fascinats per la glòria dels temps medievals catalans, que rere aquells murs de clausura havien quedat congelats. La primera iniciativa per museïtzar-los la va tenir una de les monges, Eulària Anzizu, el 1902. Aquell museuet es va instal·lar a l’anomenada cel·la de l’Àngel, però només era per al gaudi de les religioses.

El 1931 el govern de la República va declarar el monestir monument historicoartístic de caràcter estatal. Cinc anys després les polítiques patrimonials van saltar pels aires. Amb l’esclat de la guerra, les monges van marxar i Pedralbes va ser confiscat per la conselleria de Cultura. Es va salvar tot d’una de la fúria iconoclasta anticlerical gràcies a una d’aquestes ànimes protectores: l’escenògraf i pintor Josep Rocarol, amic de Picasso, que va calar foc a quatre rampoines per despistar els revolucionaris.

El cas és que la Generalitat republicana tenia plans per al monestir. El comissari de museus Pere Coromines hi volia obrir el Museu d’Art Gòtic de Catalunya (fins i tot va arribar a posar-hi el rètol a l’entrada). Però les urgències eren llavors unes altres: salvar el patrimoni català dels exaltats i dels bombardejos. Pedralbes es va convertir en un dels grans magatzems dels fons arxivístics del país i al final del conflicte va ser també el refugi de col·leccions d’art espanyoles de camí a l’exili. No està documentat, però hi ha indicis que les obres mestres del Museu del Prado també hi van anar a parar.

Acabada la guerra, les clarisses van tornar i pocs anys després, el 1949, aquell museu primigeni de la pionera sor Eulària Anzizu va començar a obrir-se al públic. Primer només dos diumenges al mes i a partir del 1952, arran de la celebració del Congrés Eucarístic, tots els diumenges. Les obres s’havien traslladat a una altra estança, la sala capitular, però la visita no s’acabava aquí. Les monges també permetien l’accés a un dels seus espais artístics més imponents, la capella de Sant Miquel, decorada amb les magnífiques pintures murals atribuïdes a Ferrer Bassa.

El retrobament de l’Ajuntament i el monestir es va oficialitzar el 1972. Les clarisses van cedir l’ús de l’edifici històric al consistori, a més de la propietat de l’hort gran, a canvi que aquest els construís una residència dins del mateix recinte. Van estrenar el nou convent el 1983, i aquell mateix any el museu es va obrir al públic amb una freqüència diària. A partir dels anys noranta el conveni es va anar ampliant, afegint a la visita més espais que en principi la congregació s’havia reservat. El 1993, l’antic dormidor de les monges i la sala de la reina es van adaptar per allotjar la col·lecció Thyssen-Bornemisza, que l’any 2004 es va traslladar al MNAC. Encara el 2013 es va afegir una clàusula que permet l’ús de l’església tres vegades a l’any a l’Ajuntament per celebrar-hi actes públics.

I a aquesta història li faltava un final feliç que s’ha escrit ara.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.