Cinema

Venus contra Arantxa

Will Smith és el favorit a l’Oscar a millor actor principal per la seva interpretació del pare de les estrelles del tennis Venus i Serena a ‘El método Williams’

El clímax del film és el partit que Venus Williams i Arantxa Sánchez Vicario van jugar l’any 1994

El 3 de novembre del 1994, la tennista catalana Arantxa Sánchez Vicario era la número dos mundial al rànquing ATP i es va enfrontar en el torneig d’Oakland, a Califòrnia, a una joveníssima i desconeguda jugadora negra de 14 anys anomenada Venus Williams. Feia tres anys que la noia no disputava cap torneig, en una sorprenent decisió del seu pare, que va apartar Venus i la seva germana petita Serena del camí habitual de les tennistes professionals d’aquella època. Aquest partit en el seu primer torneig professional, amb algunes llicències de guió, però amb molts detalls que s’ajusten al que va passar, és l’escena culminant, d’uns vint minuts de durada, de la pel·lícula El método Williams , que avui arriba als nostres cinemes. Podria ser la pel·lícula que porti l’actor Will Smith a guanyar l’Oscar, després d’estar nominat per Ali (2001) i La recerca de la felicitat (2006). Almenys així ho reflecteixen les cases d’apostes, amb l’actor en el primer lloc (el que es paga menys en cas de guanyar) a l’apartat de millor actor principal, molt per damunt d’Andrew Garfield, Benedict Cumberbatch, Denzel Washington i Leonardo DiCaprio. De moment ja ha guanyat el Globus d’Or al millor actor dramàtic.

El método Williams se centra en l’adolescència de les jugadores i en l’interès i la tossuderia del seu pare per convertir-les en estrelles del tennis tot i ser una família sense recursos econòmics del gueto de Compton, al sud de Los Angeles. Richard Williams és alhora afectuós i estricte amb Venus i Serena (interpretades amb convicció per les adolescents Saniyya Sidney i Demi Singleton) i amb les altres tres germanes, que s’esforça a educar amb la seva dona (Aunjanue Ellis) i apartar-les dels conflictius carrers del seu barri. La seva tossuderia li permet aconseguir que les noies tinguin un gran entrenador, malgrat no poder pagar-lo, però l’home té la seva pròpia idea de quin ha de ser el camí cap a la glòria al món de les raquetes, temerós que les seves filles es desencarrilin o es cremin abans d’hora.

La pel·lícula ha estat dirigida per Reinaldo Marcus Green, cineasta afrollatí que va guanyar el premi especial del jurat de Sundance del 2018 amb la seva opera prima, Monsters and men. A més de ser negre, detall rellevant a l’hora de portar a la pantalla la història d’aquesta família que és tot un símbol per a la comunitat afroamericana, Reinaldo Marcus Green era fill d’un home que es va obsessionar per convertir-lo a ell i el seu germà en estrelles del beisbol. La història li resulta familiar, encara que el seu pare no se’n va sortir.Encara que retrata un home peculiar, el film s’inscriu en la tendència tan arrelada a Hollywood de mostrar com als Estats Units es pot pujar des del fang del gueto a les estrelles, obviant que això passa estadísticament en un cas d’entre milions. En aquest sentit, el missatge del film és molt semblant al de La recerca de la felicitat, que també es basa en fets reals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona