Els ‘fotuts’ ja són ‘cardats’

La llen­gua par­lada sem­pre va al davant, sovint molt al davant, de la nor­ma­ti­vit­zació i del dic­ci­o­nari. Expres­si­ons com ara “M’has ben car­dat!” i “No em car­daràs pas”, tan quo­ti­di­a­nes a Olot i, per extensió, a tota la Gar­rotxa, ja són nor­ma­ti­ves o, més ben dit, ja s’han ofi­ci­a­lit­zat. L’Ins­ti­tut d’Estu­dis Cata­lans (IEC) ha introduït en el seu dic­ci­o­nari car­dat com a adjec­tiu, amb el sig­ni­fi­cat de fotre en diver­ses de les seves accep­ci­ons. Josep Mar­ti­nes, de la Secció Filològica de l’IEC, explica que, en el marc de la coherència interna del dic­ci­o­nari, han valo­rat els par­ti­ci­pis que no tenen una entrada pròpia, però que, en algu­nes accep­ci­ons, dei­xen d’actuar com a tals i ho fan com a adjec­tius. “Es pro­du­eix un canvi semàntic, una trans­ca­te­go­rit­zació”, asse­nyala. Mar­ti­nes posa altres exem­ples simi­lars, com és el cas dels par­ti­ci­pis trans­ca­te­go­rit­zats –i, per tant, ja adjec­tius– viat­jat i edi­fi­cat.

Ell mateix remarca que els dic­ci­o­na­ris de les llengües vives no s’aca­ben mai i cal que hi hagi una reno­vació cons­tant. És per això que la comissió lexi­cogràfica de l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Cata­lans es reu­neix periòdica­ment –cada mes– i aprova entre una tren­tena i una qua­ran­tena de noves entra­des o noves accep­ci­ons. El dic­ci­o­nari de l’ens regis­tra dues o tres actu­a­lit­za­ci­ons a l’any, i l’última ja inclou l’adjec­tiu car­dat.

Car­dat i molts altres mots gar­rot­xins com ara cofat, bànoa, ansat, suet, keeds, xum­bito..., per posar-ne només alguns exem­ples, ja van ser reco­llits per Joa­quim Mon­tu­riol i Eloi Rodríguez a Els par­lars de la Gar­rotxa. És una publi­cació indis­pen­sa­ble per al man­te­ni­ment de mots pro­pis de la zona. Així mateix, ara, l’Ajun­ta­ment de Mie­res està duent a terme una con­sulta entre els veïns per recu­pe­rar parau­les típiques del muni­cipi i de la resta de la comarca. Vol sal­var el que pugui dels mots ances­trals.

D’altra banda, la mateixa comissió lexi­cogràfica de l’IEC està estu­di­ant intro­duir al dic­ci­o­nari pes­quera, refe­rit a les case­tes típiques, com les de l’estany de Banyo­les. Ara només inclou dues entra­des per a aquesta paraula: els subs­tan­tius feme­nins amb el sig­ni­fi­cat de “Con­junt d’ope­ra­ci­ons que s’efec­tuen per pes­car” i de “Paratge, indret, de la mar, d’un riu, on abunda el peix”. Josep Mar­ti­nes, no obs­tant això, remarca que és una paraula que encara “està en car­tera”.