Cultura

Patrimoni

Plànols per a una guerra

A Can Trona de la Vall d’en Bas s’exposen els plànols de les comarques de Girona reunits el 1719 per l’exèrcit invasor anglofrancès

L’any 1719 un exèrcit conjunt de França i Anglaterra, països aleshores enfrontats a la corona espanyola, va creuar els Pirineus i va ocupar una part de Catalunya i altres zones de la Península. En aquell context bèl·lic, els invasors van encarregar a un dels seus cartògrafs, Jacques Pennier, un recull de plànols de viles i construccions com ara esglésies i castells, preveient que tindrien molta importància geoestratègica i els podrien fer falta durant un conflicte que tot just acabava de començar. Si bé part del material es va elaborar aquell mateix any, possiblement força mapes i plànols s’havien aixecat durant la guerra de Successió pocs anys abans o ja estaven dipositats en arxius militars francesos. Contràriament al que es preveia, no hi van haver de recórrer gaire, a aquella cartografia, perquè el 1720, tot just un any després de reunir-la, la guerra es va acabar i les tropes anglofranceses van anar abandonant la Península.

En qualsevol cas, aquell llegat resultaria transcendent des del punt de vista històric i documental, ja que fins aleshores la cartografia de Catalunya es limitava, en general, a les ciutats, viles i construccions de certa rellevància. Seria gràcies a la iniciativa de l’exèrcit invasor i la feina de Pennier que es va elaborar els primers plànols de molts llocs del nostre país que anteriorment no havien merescut atenció.

L’exposició

Tot aquell material (101 mapes i plànols, dels quals 43 són de l’actual demarcació de Girona) es va aplegar en uns atles redescoberts fa poc temps i dels quals l’ Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya n’ha difós una selecció a través d’una exposició. El muntatge, senzill però molt efectiu i didàctic, es pot visitar des d’aquest cap de setmana al centre cultural Can Trona de la Vall d’en Bas, on hi restarà fins a finals de març. S’hi ha reproduït en uns plafons tota la cartografia de les comarques de Girona inclosa en els àlbums de Pennier, i que inclou les ciutats o viles de Girona, Hostalric, Sant Climent Sescebes, Darnius, Figueres, Castelló d’Empúries, Maçanet de Cabrenys, Roses, Cadaqués, Castellfollit de la Roca, Olot, Camprodon, la Roca de Vilallonga de Ter, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, els castells de Quermançó i de la Trinitat, la Torre del Cap de Creus i l’església de la Mare de Déu de les Salines. Al costat del plànol del 1719 s’hi reprodueix una fotografia aèria de la mateixa zona en l’actualitat i així el visitant pot identificar el lloc amb més facilitat i comprovar com ha evolucionat amb el pas del temps. Sobre Pennier, es diu que “és un cas singular” perquè “es tracta d’un cartògraf pràcticament desconegut que amb aquest i altres treballs va fer una contribució remarcable a la cartografia del territori català de principis del segle XVIII”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.