Cultura

Barcelona proposa concedir les Medalles d’Or al Mèrit Cultural a Francisco Ibáñez i Miguel Gallardo

La decisió ha de ser ratificada al plenari del 25 de febrer

El govern municipal de l’Ajuntament de Barcelona ha proposat concedir les Medalles d’Or de Barcelona al Mèrit Cultural als dibuixants Francisco Ibáñez (Barcelona, 1936) i Miguel Gallardo (Lleida, 1955). La proposta ha passat aquest dimecres el primer tràmit, l’aprovació per la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció, i ha de ser ratificada pel plenari del 25 de febrer. Amb el reconeixement, la ciutat vol distingir dos creadors referents en el món del còmic i els vol agrair la seva aportació al teixit cultural i a la imatge de Barcelona al món.

El reconeixement a Francisco Ibáñez vol distingir la seva “incansable i intensa trajectòria creativa, com a referent del món de l’humor i del còmic al país”. Ibáñez va començar a desenvolupar des de molt jove una gran afició pels còmics i el dibuix. La primera publicació d’un dibuix seu va arribar quan només tenia onze anys, a la revista ‘Chicos’, tot i que va estudiar comptabilitat i peritatge mercantil i la seva primera feina va estar lligada al món de la banca. Aviat la va començar a compaginar amb les seves col·laboracions a revistes com Nicolás, Chicolino, Picolín, Liliput o La Risa, amb tires, acudits, sèries humorístiques, creant personatges propis o donant continuïtat a creacions d’altres autors.

El 1957 va decidir dedicar-se a temps complet a la creació d’històries i va abandonar la feina al banc. Aquell mateix any va començar a col·laborar amb l’editorial Bruguera. El gener de 1958 es va publicar la primera sèrie de ’Mortadelo y Filemón’ a la revista ’Pulgarcito’, els seus personatges més icònics. Entre 1957 i 1963 comença una etapa on anirà fixant el seu estil propi dins de Bruguera, creant infinitat de personatges i adaptant algunes de les seves millors sèries per a les diferents revistes i tebeos de l’editorial: ’La familia Trapisonda’ (’Pulgarcito’, 1958); ’13, Rue del Percebe’ (’Tío Vivo’, 1961); ’El botones Sacarino’ (’El DDT’, 1963); ’Rompetechos’ (’Tío Vivo’, 1964) o ’Pepe Gotera y Otilio’ (’Tío Vivo’, 1966).

Ibáñez, que farà 86 anys el dia 15 de març, compta amb més de 100 milions d’àlbums venuts i és un dels humoristes gràfics espanyols més prolífics i reconeguts.

Per la seva banda, el govern municipal concedeix la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a Miguel Gallardo “per la seva contribució a la memòria gràfica d’un moment crucial en la història de la nostra ciutat, i de tot el país; per anar més enllà, i saber transmetre la més senzilla realitat -sovint reflex de les crueses de la nostra vida quotidiana- a través d’una gran sensibilitat plasmada en les seves il·lustracions; i, sobretot, per la seva generositat i compromís, sempre presents en la seva obra.”

Miguel Gallardo és un il·lustrador que es va començar a sedimentar amb la creació de Makoki, un quinqui escapat del frenopàtic creat juntament amb Felipe Borrayo i Juan Mediavilla. Makoki va veure la llum per primer cop només nou dies més tard de les primeres eleccions democràtiques espanyoles l’any 1977. Makoki va nèixer amb l’objectiu d’explicar allò que estava passant amb humor i desvergonya, i es va acabar convertint en una icona underground que va deixar un important rastre en la generació dels 80.

Gallardo no només ha retratat el moment històric, sinó també les seves pròpies experiències vitals, que ha transformat en il·lustracions punyents i commovedores. És el cas d’Un largo silencio del 1997 (amb una reedició ampliada el 2012), que va ser una de les primeres novel·les gràfiques sobre memòria històrica a partir del relat vital del seu pare viscut a la Guerra Civil i en els anys posteriors de la Dictadura; o ’Algo extraño me pasó camino de casa’ (’Astiberri’, 2020), un relat autobiogràfic on tracta amb humor i perplexitat el descobriment i el tractament del tumor cerebral que actualment el manté allunyat de la seva activitat més pública.

La dimensió autobiogràfica és present en una altra de les obres més conegudes i significatives de la seva trajectòria, ’María y yo,’ primer en forma de llibre i posteriorment de pel·lícula, on explica la seva filla Maria, que pateix autisme. Gallardo s’ha distingit per la seva tasca de visibilització, sensibilització i normalització al voltant de l’autisme, per la que va obtenir el Premi Serra d’Or. Al llarg de la seva carrera, les seves il·lustracions han aparegut a publicacions com ’La Vanguardia’, el diari ’Ara’, ’Herald Tribune’, ’NYT The NewYorker’, i ha realitzat portades per a les principals editorials del país. També és l’autor del cartell de la Mercè de l’any 2016.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.