Més memòria de la guerra civil

Les guer­res, aquests dies que el con­flicte per la invasió russa a Ucraïna ens arriba per múlti­ples canals, són moments que vin­dria de gust obli­dar. Però que un cop han pas­sat convé recor­dar per no enso­pe­gar altre cop amb la mateixa pedra. De la Guerra Civil Espa­nyola, el mate­rial gràfic que es con­serva és molt més reduït, segu­ra­ment, que el que s’està gene­rant aquests dies a Ucraïna en qüestió d’hores. I a l’Arxiu Muni­ci­pal de Sant Feliu de Guíxols, que bevia sobre­tot del mate­rial, par­cial, que el pri­mer alcalde fran­quista, Vicenç Gan­dol, havia acu­mu­lat en uns quants cen­te­nars d’imat­ges, ara n’han res­ca­tat set més d’inèdites. Esta­ven tras­pa­pe­ra­des dins del fons de l’his­to­ri­a­dor Lluís Esteva i Cruañas, ara en curs de digi­ta­lit­zació després de ser dipo­si­tat pels seus hereus, i cul­mi­nen la feina d’inven­tari que Àngel Jiménez va fer dècades enrere del fons Gan­dol.

Les imat­ges des­co­ber­tes ara per l’arxi­ver Josep Aula­dell pre­sen­ten vis­tes de tres edi­fi­cis requi­sats: el Garatge Cen­tral, de la pla­ceta de Sant Joan; la Casa de la Cam­pana, a la ram­bla del Por­ta­let, i un magat­zem, pos­si­ble­ment del port, amb mili­ci­ans al seu davant. També hi ha una imatge d’una pin­tada con­tra un deser­tor, una vista del car­rer Major a l’inici de la reti­rada repu­bli­cana, un retrat de la placa del car­rer Fran­cesc Macià, ara car­rer Major, i una vista gene­ral de Sant Feliu des del Molí de Vent, on es veu un hidro­avió dels solle­vats al cel de la ciu­tat.

Una par­ti­cu­la­ri­tat d’aques­tes foto­gra­fies són les ano­ta­ci­ons que l’autor escri­via al revers, que apor­ten una infor­mació vital sobre les imat­ges. Així, en molts casos, Vicenç Gan­dol feia cons­tar que la imatge havia estat presa “en plena alarma” o bé amb “la gent als refu­gis”, detalls que expli­quen que en una gran part d’aques­tes foto­gra­fies no hi apa­re­guin per­so­nes. El fotògraf apro­fi­tava els moments de soli­tud pro­vo­cats per les alar­mes per fer una feina que, en un entorn de guerra, podia por­tar-li pro­ble­mes si les hagués retra­tat ober­ta­ment.

Altres imat­ges també pre­sen­ten infor­mació impor­tant al seu revers, com ara la foto­gra­fia de l’hidro­avió sobre Sant Feliu feta, segons Gan­dol, a les “7 matí - després d’una bomba aèria sobre els banys de Sant Elm” (sic).

La direc­tora de l’arxiu gui­xo­lenc, Maria Àngels Suquet, admet que no saben què feien aque­lles imat­ges de Gan­dol entre els papers d’Esteva, que sem­pre va ser un his­to­ri­a­dor astut. Podria trac­tar-se d’un sim­ple des­cuit. A tots ens ha pas­sat de dei­xar un lli­bre i no veure’l mai més, i a l’inrevés. O bé per docu­men­tar que Gan­dol, que després va ser dis­tin­git com a alcalde i prou ben trac­tat pel règim per moder­nit­zar el pas­seig i altres obres, acu­mu­lava pro­ves de col·lec­ti­vit­za­ci­ons o l’asse­nya­la­ment de per­so­nes per part dels repu­bli­cans, i sabia quan hi hau­ria bom­bar­de­jos. La imatge de la reti­rada de les tro­pes i mili­ci­ans repu­bli­cans i anar­quis­tes, per comp­tes de car­rers deserts, està tirada d’ama­ga­to­tis des del seu balcó al car­rer Major. Però, fos com fos, no n’hi ha cap altra i avui tenen un valor històric insubs­tituïble.