Cultura

Ballús triomfa als Gaudí

La directora de ‘La plaga’ torna a guanyar, amb ‘Sis dies corrents’, que s’endú cinc premis. ‘Libertad’, de Clara Roquet, és l’altra triomfadora, amb quatre guardons

‘Mediterráneo’ (quatre premis) i ‘Las leyes de la frontera’ (tres) també van triomfar

Fa set anys que una jove cineasta desconeguda, Neus Ballús, va arrasar als premis Gaudí amb la seva opera prima, La plaga. Amb Sis dies corrents, ho ha tornat a fer: aquesta pel·lícula a la frontera entre el documental i la ficció, protagonitzada per tres actors no professionals que treballen de lampistes, s’ha imposat en la 14a edició dels Gaudí amb cinc premis, inclosos els més importants. A més del de millor pel·lícula, al qual aspiren només els de versió original catalana, també s’ha endut els de millor direcció (Neus Ballús), actor protagonista (Mohamed Mellali), actor secundari (Valero Escolar) i muntatge.

Neus Ballús va recollir els premis en una vistosa cerimònia a la Sala Oval del MNAC, en què no van faltar humor, actuacions musicals, emotives paraules a favor de la pau a Ucraïna i algun record per Pau Riba, que va morir ahir.

Aquest any es plantejava un curiós enfrontament en la categoria de millor pel·lícula: els dos principals favorits ja havien triomfat en uns premis Gaudí que, en les tretze primeres edicions, no havien tingut encara ningú que repetís en la màxima categoria. Agustí Villaronga es va imposar el 2011 amb Pa negre i Neus Ballús el 2014 amb l’esmentada La plaga. La directora, nascuda a Mollet del Vallès el 1980, ha fet història en convertir-se en el primer cineasta que fa un doblet. Agustí Villaronga, en canvi, que arribava a la gala d’ahir amb dotze nominacions, va ser el gran perdedor de la nit, en no endur-se cap premi.

Tothom coincideix a assenyalar que la collita d’aquest any als Gaudí és extraordinària, i aquests dos films en VO catalana acabaven de rebre premis importants: El ventre del mar va batre el rècord de premis a un mateix film a Màlaga (sis) i Sis dies corrents va guanyar el de millor interpretació a Locarno, entre altres.

Debutant i triomfadora

La nit va tenir una altra clara triomfadora: Clara Roquet. Amb Libertad, primer llargmetratge que dirigeix aquesta prestigiosa guionista (10.000 km, Els dies que vindran...), va guanyar quatre premis importants: millor pel·lícula en llengua catalana, guió, protagonista femenina (la jove actriu Maria Morera) i fotografia, per a Gris Jordana. Libertad està protagonitzada per una adolescent en crisi d’una família benestant que estiueja a la Costa Brava que fa amistat amb la filla de la dona de fer feines colombiana acabada d’arribar.La cerimònia, marcada pel contundent crit del “No a la guerra” a Ucraïna, va confirmar la magnífica salut del cinema dirigit per dones. El triomf de directores està deixant de ser notícia. Les dues categories de millor pel·lícula d’enguany són per a directores i, en català, tres de les cinc darreres guanyadores han estat dirigides per una dona.

Els que competien amb Libertad com a millor film en llengua no catalana no van marxar amb les butxaques buides. Especialment Mediterráneo, film biogràfic sobre el fundador d’Open Arms, Òscar Camps, que aspirava a deu estatuetes i en va guanyar tres (direcció de producció, música original, per a Arnau Bataller, i efectes visuals), a més del premi Especial del Públic, que es tria per votació popular. Las leyes de la frontera, la més nominada (tretze categories), finalment se’n va endur tres: direcció artística, vestuari i maquillatge i perruqueria.

Els set premis restants van anar a set films diferents. Ángela Cervantes es va endur l’altre premi d’interpretació, el de millor actriu secundària, pel seu paper de noia suburbial a Chavalas. El premi al millor so va ser per a Tres, de Juanjo Giménez, que ja va guanyar el Goya en aquesta categoria. El retorn: La vida després de l’ISIS, d’Alba Sotorra, va guanyar el premi al millor documental, i Frederica Montseny, la dona que parla, de Laura Mañá, va guanyar en la categoria de pel·lícula per a televisió, i Farrucas, de Ian de la Rosa, en la de millor curtmetratge.

Mironins (La pel·lícula) era un guardó que ja tenia triomfador: era l’únic llargmetratge animat en competició. La danesa Otra ronda, de Thomas Vinterberg, va ser distingida amb el premi a la millor pel·lícula europea.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.