Art a la ciutat dels morts
Els tràmits finals per declarar BCIN el cementiri modernista de Lloret de Mar avancen amb la redacció de l’informe de la Generalitat
L’Ajuntament defensa elevar el grau de protecció davant la seva gran vàlua
S’inspira en una gran ciutat vuitcentista amb carrers
La declaració del cementiri modernista i indià de Lloret de Mar com a bé cultural d’interès nacional (BCIN) està pràcticament en la recta final, un cop la direcció general de Patrimoni de la Generalitat va adjudicar a l’equip d’arquitectes Fortià la redacció de l’informe que ha de defensar aquesta petició. Aquest cementiri és una de les mostres més significatives de l’art funerari català d’aquest període. La Generalitat va estimar la sol·licitud de l’Ajuntament, el gener del 2021. Anna Fuentes, directora de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament, destaca que aquest informe ha de demostrar els criteris que han de permetre a Patrimoni fer aquesta declaració de protecció. Els redactors s’han coordinat amb l’especialista artístic escollit per l’Ajuntament, Rosa Alcoy, catedràtica d’art de la Universitat de Barcelona (UB).
Un gran tresor
Fuentes remarca la importància d’elevar el grau de protecció arran de les mostres més significatives de l’art funerari català de principis del segle XX, inscrites majoritàriament en els corrents modernistes de l’època. “En els hipogeus i panteons del cementiri lloretenc –destaca Fuentes– van participar arquitectes i escultors de renom i de gran qualitat, com ara Josep Puig i Cadafalch, Vicenç Artigas, Antoni Gallissà, Bonaventura Conill o Ismael Smith, entre d’altres”, tot afegint-hi que: “A més, aquest conjunt de veritables obres d’art guanya encara més valor si tenim en compte que cada element està situat a l’indret i a l’entorn funerari per al qual fou pensat i creat.” El terreny escollit per a la construcció del nou cementiri va ser el situat al lloc anomenat Mas d’en Bot, al costat del camí rural que condueix a l’Ermita de Sant Quirze i que pertanyia a Salvador Bianchi. Aquesta decisió fou presa el dia 11 de desembre del 1891.
El retorn dels indians, i segons Fuentes, va comportar la construcció de grans i preciosos palaus d’estil modernista, que havien de servir d’aparador. Però aquests indians, igual que les persones del país que feien negocis amb ells, volien refermar la seva posició social amb la construcció de panteons i hipogeus.
Riquesa indiana
La solució de crear, quant a estructura, el que es va definir com una ciutat dedicada als morts, amb els seus carrers, permetia que aquesta riquesa artística es manifestés en tota la seva plenitud. La configuració del cementiri està formada per grans obres, ja des de l’entrada (1899-1901, amb una porta de ferro i profusament decorada, obra del serraller Lluís Grau; la capella (1899), de configuració eclèctica amb esquemes d’un barroc popular sota la dominant de la senzillesa; la porteria (1899), un edifici de serveis on hi havia despatxos, una sala d’autòpsies i un dipòsit de cadàvers; el cementiri civil, fruit de les demandes d’alguns lloretencs que no desitjaven ser enterrats en un recinte catòlic i, finalment, els hipogeus de primera, segona i tercera, 31 entre tots dos, i els 14 panteons.
LA DATA
Un espai que havia de reflectir una jerarquia social
El cementiri de Lloret de Mar fou projectat pel mestre d’obres Joaquim Artau a l’extraradi de la població, es va començar a construir l’any 1896 i fou inaugurat el 1901. L’obra va ser impulsada per un sector de població enriquit i les famílies a les quals pertanyien estaven tot sovint relacionades amb les Amèriques i el comerç d’ultramar.
S’estructura a partir d’un passeig central, que va des de l’entrada fins a la capella, a banda i banda del qual se situen els hipogeus i panteons de més categoria. Al costat esquerre d’aquest passeig, l’espai es distribueix en dos carrers perpendiculars que es creuen al centre, i tres carrers perimetrals.
En aquest sector trobem la resta d’hipogeus de primera classe –just a l’esquerra de l’entrada– i quasi tots els de segona i tercera. A la dreta del passeig s’estén la part més moderna del cementiri i, a l’extrem, el sector destinat a les inhumacions civils i als no batejats.
Per a la distribució dels espais, Artau reinterpreta les tendències urbanístiques pròpies de les grans ciutats vuitcentistes a l’interior de la ciutat dels morts: avingudes, passejos, placetes, illes de cases. Tot l’espai del cementiri està organitzat per unes pautes de jerarquia social.
A l’avinguda principal descobrim els sepulcres dels comitents privats, els indians. A la part dreta i esquerra de l’avinguda principal, s’hi distribueixen els hipogeus de segona i els de tercera categoria. Allunyat d’aquesta zona, hi ha un espai destinat a les inhumacions civils i una altra per als no batejats.
