Cultura

El ‘heavy’ és ell

Joan Cardoner torna en solitari, dos anys després del final de Los Guardians del Pont, amb ‘El último baile’

“El disc pot funcionar millor fora d’aquí. I que consti que soc un independentista declarat”

Ara fa gairebé 40 anys, el 1983, el grup gironí Rockson va publicar el seu primer disc, un maxi amb un títol que no deixava dubte sobre el seu contingut (Heavy Metal), que un any després Picap va reeditar, amb alguns retocs, com Herederos del rock, el títol de la seva cançó més emblemàtica, que Rockson va arribar a tocar en el programa Tocata de TVE, com es pot veure encara a Youtube. El cantant de Rockson era Joan Cardoner i el bateria, Martín Rodríguez, posteriorment amb Sangtraït. El destí de Cardoner i Rodríguez va fer que tornessin a coincidir en un grup efímer amb altres membres de Sangtraït, Místic, i molts anys després, ja en el nou mil·lenni, a Los Guardians del Pont, amb Quim Mandado. Fins que el 3 de gener del 2020, en Martín va morir sobtadament i LGP van decidir no continuar sense el seu company i amic.

En realitat, la vida musical de Cardoner inclou molts altres capítols: dos discos amb Terratrèmol, a principi dels anys 90; la seva participació en una reunió dels històrics Atila, i una trajectòria en solitari que ja inclou cinc discos, l’últim dels quals acaba d’aparèixer i es titula El último baile. És un disc autoeditat, llançat a través de les plataformes digitals –no descarta fer-ne més endavant una edició en CD, per als concerts– i gravat, mesclat i masteritzat completament per ell al seu estudi d’Espolla, a l’Alt Empordà, amb les úniques aportacions externes de cinc bateries diferents, els cors de Mia Campdepadrós (Astral Warrior) i un solo de guitarra de José Rubio a la cançó Un día en Pamplona, una cançó sobre el dia que va conèixer, a la capital navarresa, Eric Martin (Mr. Big) i David Arrendondo (Taken), amb una lletra en què també apareix citat el mateix Rubio.

“Quan va morir en Martín, vam quedar força cardats: ara que anàvem bé, s’ha acabat tot? La meva reacció va ser començar a treballar compulsivament a l’estudi, com mai abans, en alguns casos aprofitant cosetes d’assajos que havíem fet amb Guardians, fins que vaig trobar l’enfocament que volia per al disc, orientant-lo més cap al heavy melòdic i descartant el metal progressiu que havíem tastat amb LGP”. També algú li ha comentat que sona a power metal i ell ho accepta. “Jo faig cançons que, sense la distorsió, podrien ser temes de pop-rock.”

No és la primera vegada que canta en castellà: ho va fer amb Rockson i també en el primer disc de LGP, Rockferatu, que va néixer com un projecte personal seu, abans que Mandado es decidís a recuperar el micròfon. “Amb aquell disc ens van nominar als Premis de la Música, vam tocar davant de milers de persones al festival murcià Leyendas del Rock i fins i tot vam vendre alguns discos a Llatinoamèrica”, recorda Cardoner. “Jo em sento còmode cantant en català, però vull anar més enllà, i Espanya és molt més rockera que Catalunya: aquí només funcionen els ukeleles i els grups de festa major. Crec que aquest disc pot funcionar millor fora de Catalunya. I t’ho diu un independentista convençut”. De moment, no té banda fixa ni concerts en perspectiva. Pensa en l’opció de muntar un grup al País Valencià amb músics de la zona per fer-hi alguns bolos. De fet, el videoclip del primer single, La bailarina, es filmarà als estudis de Blasfemia Producciones, a Gandia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.