Patrimoni

Blanes aposta per recuperar l’antiga gran ciutat romana

És l’única de les vint ciutats romanes d’arreu de Catalunya que encara quedava per excavar i descobrir en tot el seu esplendor

El 2019 es va fer una actuació per recuperar i engrandir les excavacions del segle passat

El jaciment dels Padrets de Blanes, l’origen romà de la ciutat, s’excava finalment després de ser l’única de les vint ciutats romanes d’arreu de Catalunya que encara quedava per excavar i descobrir, fer-la sortir a la llum. Coneguda com a Blanda, va ser fundada al segle primer abans de Crist i ara es podrà posar al descobert una part molt important d’aquesta part de la història de la població.

Els treballs corren a càrrec de l’equip encapçalat per l’arqueòleg Joan Llinàs, coordinat amb l’arxiver municipal Toni Reyes, que van fer la planificació in situ després que la setmana passada es va fer una nova neteja i desbrossament de tota l’extensió. Durant dos mesos i mig –en funció dels factors meteorològics– i segons expliquen els arqueòlegs “s’anirà descobrint la trama urbana de la ciutat romana de Blanda; els treballs es faran amb eines lleugeres, així com amb el suport d’una màquina excavadora”.

Molts dels jaciments estan amagats sota terra. En canvi, Blanda està a cel obert, tan sols farà falta excavar a fons per anar descobrint més detalls històrics. Els treballs de finals del 2019 ja van permetre recuperar i engrandir els únics que s’havien fet amb un cert rigor fins llavors, a la dècada dels anys 70, una fita que els qui tenen més memòria a Blanes encara recorden amb nostàlgia. El 2019 es van dur a terme dues accions principals. D’una banda es va realitzar un sondeig arqueològic i una intervenció amb georadar que va revelar l’existència d’una gran quantitat d’estructures soterrades gairebé a tot el perímetre de la penya.

Arran de les prospeccions desenvolupades fa més de tres anys, la planificació de l’Ajuntament de Blanes emplaçava per a principis del 2020 donar continuïtat a aquells primers i engrescadors treballs. L’arribada de la pandèmia, però, va estroncar poder seguir amb aquesta tasca, havent-ho d’anar ajornant fins ara, quan ha estat possible reprendre-la. Ara es vol recuperar un dels tresors històrics blanencs dels quals s’ha parlat des de fa segles. El valor patrimonial i cultural del jaciment permetrà obtenir dades històriques inèdites. El 2019 es van localitzar dos carrers perfectament delimitats per les façanes de diverses cases, seguint l’habitual distribució octogonal romana. Precisament aquesta circumstància ha permès als experts afirmar que el jaciment dels Padrets amaga una ciutat romana, i no pas una vila com ho són gran part de les excavacions de l’època en aquesta part del territori.

En haver començat els treballs en profunditat ja es preveu que pugui quedar al descobert una gran part de material. Amb tota la informació, així com amb les restes que es vagin trobant sobre el terreny, es vol museïtzar el jaciment i deixar-lo senyalitzat i practicable perquè es pugui visitar pel públic en general en un futur no gaire llunyà.

Els treballs s’han adjudicat per un import de prop de 45.000 euros a l’empresa de serveis arqueològics Atri Cultura i Patrimoni, que compta amb un equip de cinc professionals de contrastada professionalitat i qualitat, encapçalats per l’arqueòleg Joan Llinàs. És l’arqueòleg que millor coneix el període de l’antiguitat a la comarca de la Selva, i compta amb una llarga expertesa en aquest àmbit.

Un espai excepcional i poc explorat

La tasca que s’hi està duent a terme dona continuïtat als treballs que ja es van fer a finals del 2019 a càrrec de la mateixa empresa, amb les primeres prospeccions que van confirmar el que ja se suposava: el jaciment dels Padrets és un espai excepcional que amaga sota terra un nucli urbà consolidat en tota regla. Aquests treballs es van concentrar en la zona on s’havia fet una intervenció a la dècada dels anys setanta. El Servei d’Arqueologia de la Generalitat va corroborar-ho durant la inspecció d’aquells primers treballs: el jaciment blanenc és únic en el seu gènere. La seva excepcionalitat respecte a altres excavacions del territori rau en el fet que majoritàriament hi havia vil·les –masos d’explotació agrària-, i no pas ciutats com és el cas de Blanes. Els Padrets amaguen vestigis de l’època romana en un període situat entre l’any 75 abans de Crist i l’any 50 després de Crist. És una de les poques ciutats romanes que encara queden per descobrir i estudiar a fons arreu del territori català. A més, el jaciment és singular perquè generalment solen estar sota terra o sota construccions actuals, superposats capa a capa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona