Cultura

art

Gaudí sobre el Sena

El Museu d’Orsay prolonga l’exposició del MNAC sobre l’arquitecte català, però hi fa una altra escenografia, amb peces inèdites i adaptada al públic francès

“Per Gaudí, la decoració és forma i funció, anuncia molt l’Art Nouveau”

Antoni Gaudí no va viatjar mai a París i amb prou feines va visitar el sud de França. Quan el 1910 al Grand Palais s’hi va exposar una maqueta monumental de la façana de la Nativitat de la Sagrada Família, al saló anual de la Societat Nacional de Belles Arts, tampoc hi va anar. I va arribar a dir de les crítiques a la premsa que “els francesos mancaven de cultura artística”. Posteriorment, diferents exposicions històriques a la ciutat l’han inclòs entre els autors, però el Gaudí del Museu d’Orsay que s’instal·la fins al 17 de juliol es pot dir que és la seva primera monografia a França, també per trencar alguns tòpics.

En la continuïtat del Gaudí del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), oberta fins a principis de març, es recullen la meitat de les obres exposades a Barcelona perquè l’espai és més petit i es planteja una altra escenografia amb algunes peces inèdites perquè aquest públic francès no té l’oportunitat de contemplar els grans edificis in situ. En l’ala que toca el Sena del museu dels impressionistes, el recorregut és més sinuós però contextualitzant-lo com a un dels artífexs de l’Art Nouveau del qual l’antiga estació d’Orsay n’és un bon exemple.

“Per Gaudí, la decoració és forma i funció, anuncia molt l’Art Nouveau”, ens explica una de les dues comissàries, Isabelle Morin Loutrel, conservadora de patrimoni a la regió parisenca. “I el seu estil també està molt marcat per la fantasia, per una sensibilitat del sud que no trobem pas en el arquitectes francesos d’aquella època”, afegeix. Precisament, perquè aquest públic no coneix suficientment la seva obra a París s’ha acompanyat de grans fotografies dels edificis emblemàtics de Gaudí. “Som lluny de l’arquitectura de Barcelona i hem introduït aquests grans decorats com a recurs”, comenta per la seva part Joris Lipsch, que ha dirigit aquest recorregut modificat.

Hi ha la reproducció fastuosa del rebedor de la Casa Milà, que ja es va poder veure a Montjuïc, però s’hi afegeix el dispositiu de tres miralls del seu taller a la Sagrada Família que li permetia d’obtenir diferents perspectives del mateix model fotografiat. És l’aspecte tridimensional de la proposta francesa, que s’obre amb un film de Dalí i es tanca amb el Tríptic d’Antoni Tapies, irònic homenatge al geni.

L’exposició és motiu per presentar, a més, dos documentals recents sobre la Sagrada Família i Gaudí, difosos per Arte, i per tota una sèrie d’activitats que comencen el 21 d’abril, amb una nit de castells i música electrònica a l’interior del museu, continuen amb trobades dels comissaris i especialistes de l’arquitecte i inclouen actuacions de música de cambra i l’Hespèrion XXI de Jordi Savall.

Gaudí, però, també es troba acompanyat al mateix Orsay de la retrospectiva Aristide Maillol (1861-1944), en busca de l’harmonia, que recupera d’un cert ostracisme aquest pintor i sobretot escultor nord-català que va passar de l’impressionisme als grans formats. Un diàleg entre dos artistes que van viure apartats del soroll mundà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.