Cultura

Crònica

Akram Khan al Liceu

Un ballet espectral

El coreògraf Akram Khan ha espolsat polsim oriental a Giselle. I, sobretot, li ha tret la crosta del ballet obligat a les puntes i als vestuaris i decorats de fa dècades. L’English National Ballet de Tamara Rojo (en el seu comiat de direcció artística d’aquesta companyia) ha estat una excel·lent carta de presentació d’un coreògraf que, l’any vinent, convida cinc sessions del Jungle Book reimagined. Khan demostra que la festa casa amb la dansa orgànica popular mentre que les willis de la segona part ballen fent puntes amb una profunda agror, signant un ballet espectral.

L’espai escènic conceptual, que signa Tim Yip, se serveix del cos de ballarins per bastir un bosc espès que es transforma en un espai per a la festa popular. La sorpresa arriba quan el mur del fons s’obre i dona pas al palau i a la veritat sobre les responsabilitats del duc que impedeix aquell amor correspost amb Giselle. Si el cos de ball respon a uns moviments contemporanis, mantenint la verticalitat, els dos enamorats de la protagonista s’exhibeixen amb notables piruetes. La sessió de dijous al vespre, al costat d’una delicada i forta Giselle (Erina Takahashi) mereix menció l’Hilarión per la seva netedat en els salts (Erik Woolhouse) mentre que l’Albrecht (James Streeter) carregava espatlles per fer visible el pes de la mala consciència.

Akram Khan aprofita la volatilitat del ballet en la segona part. amb unes willis que es mouen de puntetes, amb unes faldilles embrutides per sota dels genolls i uns cabells despentinats i lliures. La canya, que ajuda a treballar l’equilibri, és ara una mena de vareta màgica maleïda que connecta aquesta ànimes en pena. Són com les precioses dones d’aigua que insinua bona part de la literatura romàntica i de les llegendes.

Khan es desentén de la imatge bucòlicade les muntanyes alemanyes (com sí que es feia a la versió de Kor’sia). L’aristocràcia d’aquesta peça vesteix i mesura per sobre de la resta del cor. Però sense que això imposi cap norma moral o impunitat dels poderosos respecte dels altres. A Giselle, són les willis les que imposen la seva maledicció. Són zombis que només saben destruir com a venjança a les seves morts injustes. Giselle trenca el paradigma. Com Khan, que finta el ballet encartronat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.