Nova versió del ‘Càndid’ de Voltaire, en versió teatral

Miquel Mas Fiol ha fet una adaptació actualitzada del Càndid de Voltaire, interpretada per Lluís Oliver. Es podrà veure a la sala La Badabadoc del barri de Gràcia barceloní fins al 23 de maig. Es tracta d’un espectacle de creació pròpia, a partir de l’obra de Voltaire, seleccionat en la convocatòria On el teatre batega de Teatres de Proximitat 2021. Una producció en col·laboració amb l’Institut del Teatre i La Badabadoc, amb l’assessorament artístic dels directors March Chornet i Ricard Gàzquez.

Miquel Mas Fiol ha escrit una obra basada en el Càndid o l’optimisme de Voltaire en què Lluís Oliver es presenta a un càsting per representar Càndid en una obra de teatre. Què pot sortir malament? “Just do it”, “la llei de l’atracció”, “Ho tenim a tocar”, “Tot anirà bé”... I és que darrere de frases motivadores tenyides de rosa pastel i tallers de coaching s’amaga alguna cosa més perversa: la por d’obrir la porta al dolor per acceptar que aquest no és, com diria Voltaire, “el millor dels mons possibles”.

Càndid o l’optimisme és un espectacle de creació volgudament irreverent, al voltant de la fatiga mil·lennista, el fals optimisme i la perversió del món de l’entreteniment. Des de quan s’ha convertit la felicitat en una imposició?

Aquesta proposta ens explica que Lluís Oliver s’ha presentat a uns càstings per protagonitzar el Càndid de Voltaire que dirigirà Miquel Mas Fiol. Ell sap que ha fet una bona interpretació i en surt il·lusionat perquè creu que compleix el perfil requerit, ha portat el vestuari adequat i ha interpretat bé el monòleg que li havien assignat. Espera amb incertesa la trucada que li confirmi que ha superat la prova. Consulta mil vegades el mòbil i confirma que no el té en silenci. I espera. I finalment arriba la trucada que li diu que ha passat a la següent fase...

Va ser al tombant del segle XVIII quan Voltaire va llançar la seva revolucionària Candide, una obra breu que atacava directament l’ordre establert. El text, de tall filosòfic, narrava les desventures del jove príncep Càndid, de com és destronat del seu bell i plàcid castell per enfrontar-se a les calamitats de la seva època. Miquel Mas Fiol i Lluís Oliver han triat l’obra com a pretext per parlar de la societat d’avui en una versió entre la comèdia desbaratada i la tragèdia. Narra les desventures del mateix Lluís Oliver, un actor en crisi que es presenta a un càsting per a una adaptació teatral de Càndid o l’optimisme dirigida pel mateix Mas Fiol. Així, a partir d’un joc metateatral, se serveix un espectacle que qüestiona el món de l’entreteniment i els relats sobre la felicitat que ens han volgut imposar, posant en dubte missatges de llibres com El secreto, empreses com Mr. Wonderful i pel·lícules com Amélie. Mas Fiol ho té clar: “Hem volgut fer un muntatge d’estímuls pop, tot per mostrar les dues cares de la nostra societat: ens imposen semblar feliços quan, per dins, estem destrossats.”

L’obra, que combina diversos llenguatges teatrals com ara el monòleg stand-up, la dansa, el cant i els audiovisuals, està formada per diferents escenes que, intercalades, configuren un retrat d’una generació educada sota la falsa promesa de la felicitat. En paraules d’Oliver: “Hem crescut amb un discurs de prosperitat que no s’ha satisfet. Hem cregut que aquest és el millor dels mons i, quan veiem la realitat, ens enfonsem, tal com li passava al Càndid de Voltaire.”

Mas Fiol ho rubrica: “Aquest espectacle va néixer en un moment concret: tancat a casa amb un «Tot anirà bé» de fons i la incertesa que això suposa. Vaig decidir revisitar el Càndid de Voltaire. «Podem continuar mantenint el pensament optimista davant un món ple de calamitats?» Aquesta pregunta em va estimular. Voltaire se la va plantejar per escriure el seu Càndid i combatre les tesis optimistes de la filosofia de Leibniz, un conformista que creia que el món, a semblança de Déu, era el millor dels mons possibles.”