Cultura

Lope de Vega, el teatre i la vida

La Compañía Nacional de Teatro Clásico, dirigida per Lluís Homar, porta ‘Lo fingido verdadero’ al Romea

Aquesta és la primera vegada que la Compañía Nacional de Teatro Clásico actua al Romea

Lo fingido verdadero no és una de les obres més conegudes de Lope de Vega (Madrid, 1562-1635), però aquesta comèdia de sants en tres actes, plantejada com un tríptic sobre la veritat en el teatre i la ficció en la vida, és considerada un dels millors textos del dramaturg del Segle d’Or, que també hi reflexiona sobre les sempre complexes relacions entre art i poder. El febrer passat, la Compañía Nacional de Teatro Clásico (CNTC), dirigida per Lluís Homar, va estrenar un nou muntatge “molt fidel a l’original” de Lo fingido verdadero al Teatre de la Comèdia de Madrid, que posteriorment s’ha pogut veure en altres localitats com ara la Corunya, Santander, Vitòria i Logronyo, i que ara arriba al Teatre Romea de Barcelona, on se n’han programat deu representacions entre el dijous 12 i el diumenge 22 de maig. Serà la primera vegada que actua al Romea la CNTC , creada per Adolfo Marsillach el 1986.

Dirigida pel mateix Homar, Lo fingido verdadero és interpretada per 15 actors i actrius, com ara Israel Elejalde, Arturo Querejeta i Aisa Pérez, que es multipliquen en diversos personatges i canvien de sexe al llarg de la funció. Pérez, que representa el personatge de Marcela, ha celebrat la decisió de donar personatges masculins a les actrius i ha recordat que “les dones tenen molt poques oportunitats en el teatre clàssic perquè hi ha pocs personatges femenins”.

La fidelitat al text de Lope, del qual només s’han eliminat 150 versos, va també acompanyada de la voluntat d’Homar d’oferir un espectacle que busca “l’essència de quan es va estrenar l’obra en un pati de comèdies, sense decorats ni efectes, i on tan sols hi eren els actors i el públic”. Homar hi ha afegit que aquest és un text que li va descobrir no fa gaires anys Juan Mayorga i que l’entusiasma. Per l’actor i director català, l’obra és gran perquè preconitza tot el teatre “comercial” que va succeir el teatre cortesà, el de carrer i el religiós, i dignifica aquesta art i el valor de “veritat” que conté: la interpretació no com a imitació de la realitat, sinó com a trobada amb aquesta. Tot i així, Homar entén que no s’hagi representat gairebé mai, perquè cal “un cert agosarament” per dur a escena el tríptic. Segons el director artístic del Romea, Josep Maria Pou, la peça és més que actual perquè parla de les “fake news avant la lettre”, i Homar hi afegeix que reivindica el teatre com un lloc on trobar la veritat, ara que és un concepte difós.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.