Qui són els maçons?
El Palau Robert presenta una exposició que desmunta mites de l’organització
Pervertits sexuals, caníbals, aliats dels extraterrestres per destruir la humanitat, un poder a l’ombra... Els maçons carreguen des de fa 300 anys una pesant motxilla de mites i prejudicis que persisteixen encara avui. Són una secta? “Són el contrari d’una secta, perquè no capten ningú. El més difícil és entrar en una lògia; el més fàcil, sortir-ne sense haver de donar cap explicació”, remarca el periodista Enric Calpena, comissari de l’exposició Maçons!, que presenta el Palau Robert fins al 28 d’agost.
“Discrets, no secrets”, precisa Calpena. És clar que han viscut períodes en la clandestinitat, però per pura supervivència quan eren perseguits. Per exemple pels franquistes, al crit de “rojos, separatistas y masones”. Franco, de qui es diu que va intentar dos cops, sense èxit, ser acceptat a l’organització, és un dels més famosos antimaçons. Mussolini tampoc els podia veure ni en pintura. I no cal dir que l’església catòlica els ha marcat sempre amb el signe del diable. Sense anar gaire lluny, el papa Francesc: “La maçoneria és inconciliable amb la fe cristiana.”
Amb arrels a l’edat mitjana, maçoneria i història han anat de bracet. La llista de personalitats que van abraçar l’ideari maçó, complex però dominat per un principi mare: el lliurepensament, és llarga. Polítics: Benjamin Franklin i Winston Churchill, també els catalans Joan Prim i Lluís Companys. Intel·lectuals i escriptors: Charles de Montesquieu, Goethe i Oscar Wilde. Dones: l’arpista i activista feminista Clotilde Cerdà, filla extramatrimonial d’Ildefons Cerdà. I un munt d’estrelles de Hollywood: John Ford, John Wayne, Cary Grant i Harpo Marx. D’aquest últim s’especula que va trencar peres amb la maçoneria per culpa d’una prostituta: li va pagar el servei amb la insígnia de l’orde.
A Catalunya, l’introductor dels ritus maçònics va ser el periodista i dramaturg Rossend Arús (1844-1891), que va llegar el seu patrimoni perquè es creés la biblioteca, avui pública, Arús, forçada a tancar del 1939 al 1967. Bona part dels materials originals que es mostren al Palau Robert procedeixen dels fons d’aquesta institució que coordina des de fa tres dècades Josep Brunet. Maçó, és clar.
“No ens donem publicitat, però tampoc tenim cap problema per anar a cara descoberta”, sosté Brunet mentre visiona un vídeo que es projecta al Palau Robert amb testimonis de maçons catalans: el consultor d’art Ernest Ruiz, el jurista Joan Francesc Pont, l’agent de duanes, ja jubilat, Jordi Martí, la infermera, també jubilada, Maria Feu, el psicòleg Mariano Beltran...
Els maçons catalans estan afiliats a quatre grans lògies, totes, incloses les d’àmbit estatal, amb seu a Barcelona. La Gran Logia de España és la més nombrosa (3.000 membres). No admet dones, ni tan sols com a visitants. La Gran Logia Simbólica Española i la Gran Orient de Catalunya són mixtes. I la Gran Logia Femenina de España és exclusivament de dones, tot i que no barra el pas als homes com a visitants.
