Un crim d’estat
Bellocchio du a Canes ‘Esterno notte’, una extraordinària minisèrie sobre el cas Aldo Moro, i el rus exiliat Serebrennikov hi presenta ‘L’esposa de Txaikovski’
Bellocchio denuncia que l’assassinat d’Aldo Moro el 1978 va ser un crim d’estat
Fa quasi vint anys, Marco Bellocchio va alliberar Aldo Moro del seu segrest per part de les Brigades Roges al final de Buongiorno notte: un desig que va complir-se en l’imaginari cinematogràfic. L’aleshores president de la Democràcia Italiana va ser assassinat el 9 de maig del 1978 i el fet perviu en la societat italiana com una ferida en la qual el cineasta furga a Esterno notte, una minisèrie de producció televisiva (almenys a Itàlia, però, s’exhibirà en sales dividida en dues parts) que va presentar-se ahir a Canes en una de les seccions afegides, Première, que fan inabastable la programació oficial.
Són cinc hores immenses i complexes amb les quals Marco Bellocchio, potser el més gran cineasta italià viu, denuncia com Aldo Moro va ser sacrificat pels mandataris del seu partit en el govern: tenia els seus enemics dins de la Democràcia Cristiana Italiana (hi apareix el sinistre Andreotti, però no és l’únic que en surt malparat) i van entrar en joc raons d’estat amb la consigna de no mostrar feblesa negociant amb una banda terrorista. Allò que pel·lícula denuncia és que les Brigades Roges van executar Moro, però que la seva mort va ser un crim d’Estat.
Gran cinema
Encara que sigui a través d’una producció televisiva, el gran cinema, en tot cas, va aparèixer al festival amb Esterno notte (en què Aldo Moro apareix com una personalitat mítica, inqüestionable, però a la vegada humanitzada tant amb la seva dignitat moral com amb la seva fragilitat) després d’inaugurar-se a un nivell impropi amb Coupez!, amb la qual Michel Hazanavicius torna a demostrar que no fa més que copiar i reciclar referents cinematogràfics. Si amb The artist va saber donar gat per llebre homenatjant amb una brillantor aparent el cinema mut hollywoodià dels anys vint, va posar-se en evidència amb la seva falsificació de Godard, mentre es permetia ridiculitzar-lo, a Le redoutable. Encara ha caigut més baix vampiritzant el film japonès One cut of the Dead, que, dirigit, per Shinichiro Ueda, parteix del rodatge d’un film de zombis, on apareixen autèntics morts vivents, per després recular en el temps per mostrar els assaigs previs. Si el film original tenia una gràcia discreta, el seu remake no en té cap.
Missatge de Zelenski
La projecció de Coupez! va anar precedida de la cerimònia inaugural, en què, amb un missatge pregravat, Volodímir Zelenski va aparèixer en pantalla: va començar dient que Adolf Hitler va utilitzar de manera propagandística el cinema, però que, mentre exercia els seus crims, una pel·lícula, El gran dictador, va reflectir qui era, i va acabar denunciant que, malgrat totes les seves manipulacions, Putin és un criminal que comanda la invasió d’Ucraïna.
Un home de teatre i cineasta rus, Kirill Serebrennikov, un gran crític de Putin exiliat des de fa uns mesos a Alemanya, va encetar ahir la secció oficial a concurs amb L’esposa de Txaikovski. Després de Leto, sobre l’emergència del rock als anys vuitanta a l’aleshores Leningrad, i de La febre de Petrov, un film al·lucinat per reflectir el malestar actual a Rússia, Serebrennikov ha dut a Canes un film d’època, pictòricament ambientat a finals del segle XIX, centrat en una dona, Antonina Miliukova, que va enamorar-se del compositor i va aconseguir casar-s’hi: una manera d’amagar els rumors sobre la seva homosexualitat? Txaikovski va rebutjar-la aviat, però ella no va voler divorciar-se’n mai. El film ressegueix la història d’una obsessió, però també vol fer present l’homosexualitat de Txaikovski que l’homòfoba Rússia oficial actual vol amagar o relativitzar.
