El grup Postectura reneix a l’MD’A

A tothom li ve al cap Dau al Set, quan prova d’imaginar-se una postguerra alegre, però entre finals dels quaranta, quan començava a ser possible pensar en alguna altra cosa a part del menjar, i sobretot al llarg de la dècada dels cinquanta, van proliferar a Catalunya les agrupacions d’artistes amb vocació de revocar la tristesa general amb iniciatives sovint efímeres que connectaven tant amb l’avantguarda de preguerra com amb els llenguatges que arribaven en comptagotes de l’altra banda de la frontera. A banda de la labor quasi misericordiosa, en aquell context paupèrrim, que van assumir el Cercle Maillol , els Salons d’Octubre o els Cicles Experimentals que promovia el crític Àngel Marsà a la saleta El Jardín, van aparèixer en poc temps els grups Betepocs, Els Blaus, Els Vuit, Flamma, Taüll, Indika o Postectura, tots capitanejats per artistes joves, molts dels quals esdevindrien els referents de l’anomenada segona avantguarda catalana, al costat de Tàpies i companyia.

El Museu d’Art de Girona en fa memòria a partir d’avui (12 h) a través de l’exposició Postectura. La construcció del demà, que invita a revisar una època jutjada de fosca i anodina per mitjà d’un grup creat el 1950 per uns quants artistes vinculats a Girona, com Francesc Torres Monsó, Esther Boix, Ricard Creus i Josep Martí Sabé, junt amb Joaquim Datsira i Josep M. Subirachs, que havien coincidit a la Llotja i al taller d’Enric Monjo i la presentació dels quals a les Galeries Laietanes, el 1950, va coincidir amb la primera exposició també a la capital del Grup de Girona, format per Emília Xargay, Enric Marquès i Joaquim Casellas. No tenien més programa que remoure un ambient estantís i van tenir una existència fugaç com a col·lectiu, però “van deixar una empremta inesborrable”, com assenyala Bernat Puigdollers, comissari de l’exposició.