Arts escèniques

Aixecant ponts al TNC

Una autora establerta a Palma estrenarà per primer cop al Teatre Nacional, on Carme Portaceli enfortirà coproduccions amb Portugal i altres teatres d’Europa

Portaceli revisita ‘Bovary’ i ‘Terra baixa’, de Guimerà, i Àngel Llàcer dirigeix ‘El temps i els Conway’

Carme Portaceli afronta la segona temporada de direcció artística del TNC amb un cant a la il·lusió, l’esperança i la consciència. Un somriure és més eficaç que l’odi, deia Almudena Grandes. I, per això, advoca per generar curiositat a l’espectador amb referents inqüestionables com ara Maria Aurèlia Capmany, José Saramago i Peeping Tom. En la seva estratègia de crear xarxa amb Andorra, el País Valencià i les Illes Balears, es coprodueix Zona inundable, de Marta Barceló. Serà el primer cop que una autora establerta a Palma estrenarà al TNC. Portaceli insisteix a enfortir ponts, principalment a Europa.

Els anteriors referents d’autoria illenca van ser Joan Yago, inserit dins del grup de La Calòrica, amb De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda? (2020/21), i Llorenç Villalonga, amb l’adaptació de Mort de dama (2008/09). Falta muscular molt encara el trànsit de produccions per tots els països de parla catalana. Barceló, de fet, ja està normalitzada en la programació europea, com deia Sebastià Portell en una entrevista a aquest diari fa uns dies.

Pel que fa a Europa, un altre dels reptes destacats és l’operació Saramago. Clàudia Cedó ha de fer una adaptació d’Assaig sobre la ceguesa, que dirigirà Nuno Cardoso i es representarà en català i en portuguès (subtitulat en català) a la Sala Gran, a més de fer gira per Catalunya i també per Portugal. La companyia la integren catalans i portuguesos al 50%.

Quant als espectacles internacionals, serà important la temporada de Triptych, dels Peeping Tom. Es van poder veure dos dels tres capítols d’aquesta peça carregada d’incertesa en què ni l’espai és fix a l’Amfiteatre Grec el 2020. Ara es programen durant dos caps de setmana. Rocío Molina i la Trilogia sobre la guitarra serà l’aportació del TNC a Dansa Metropolitana. I Double infinite, dels Mal Pelo, l’actuació anunciada pel Grec 2023.

Portaceli presenta l’adaptació de Madame Bovary (Bovary), a càrrec de Michael de Cock. És en neerlandès i subtitulada en català. Es fa un pont sobre el teatre emergent entre Catalunya i Portugal, així com uns Balls literaris, entre autors de diversos països. De Cock adapta Opus nigrum, de Marguerite Yourcenar, produït pel TNC, amb repartiment català. TDDay i el Festival Zip integren també noves emergències i veus d’arreu d’Europa.

La directora del TNC també repeteix, a la Sala Gran, amb una adaptació de Terra baixa al segle XXI, en què desapareixen els components rurals. Serà una operació com la que ja va fer amb L’auca del senyor Esteve, el 2010. Anna Ycobalzetra és Marta i Borja Espinosa, Manelic. El canvi de paradigma entre Xavier Albertí i Carme Portaceli és que s’ha trencat la dinàmica de producció majoritària a les Glòries. Ara, només hi ha cinc produccions pròpies, en contraposició amb la trentena llarga de títols durant el 2022/23. Per això, les durades rarament superen el mes en una sala.Per exemple, el Talking heads, compromès al TNC (amb Lina Lambert, Lurdes Barba i Imma Colomer), sols farà tres funcions a la Tallers.

El TNC continua amatent a nova dramatúrgia. Hi repeteix Cultura i Conflicte (amb una reflexió sobre la vellesa: Moriu-vos). Josep Julien hi presenta Bonobo (premi Quim Masó). Daniel J. Meyer, amb la direcció de Montse Rodríguez, troba el desengany juvenil a Uppgivenhet, protagonitzat per Quim Àvila i Albert Salazar (protagonistes de Ricard de 3r i AKA). Judith Pujol dirigeix Laura Aubert i Àurea Màrquez a Vent de garbí i una mica de por, de Maria Aurèlia Capmany. És un retrat cruel de la comprovació que els moments socials revolucionaris decauen per la immobilització de la burgesia en el moment culminant. La companyia Solitària torna al TNC (ja hi van fer Orsini el 2018/19), amb dramatúrgia de Victoria Szpunberg sobre textos de Santa Teresa de Jesús: Mal de coraçon. Àngel Llàcer va aparèixer en la segona temporada d’Albertí amb el musical Molt soroll per no res, a la Sala Gran. Ara, s’atreveix amb un mite, El temps i els Conway (Condal, 1992), que és habitual en el teatre amateurde les darreres dècades. Màrcia Cisteró, Albert Triola, Mar Ulldemolins i David Verdaguer capitalitzen una nova generació que renova el TNC en aquesta producció. Parlant de teatre amateur, el TNC també ofereix un text d’Àngels Aymar sobre la periodista, atleta i poeta Anna Maria Martínez Sagi: 365 dones l’any. que es clou amb una lectura dramatitzada al Born i incentiva que grups amateur la integrin en el seu repertori.

Tot i que la presència de muntatges en castellà s’ha reduït molt respecte al curs actual, hi destaquen dues peces: Silencio, de Juan Mayorga, amb Blanca Portillo fent d’acadèmica que fa la conferència per entrar a la RAE, i Una noche sin luna, amb Juan Diego Botto interpretant García Lorca la nit abans de la seva execució.

També familiar i circ

La programació familiar és la que aixeca menys qüestionaments: Momo (Premi de la Crítica 2016) i Sopa de pedres(finalista dels Premis de la Crítica 2021). En circ, MDR (Premi de la Crítica a l’espectacle de circ 2021) i Déjà vu són dos exemples de circ contemporani, amb artistes de llarga trajectòria, que juguen amb la sorpresa. Desdèmona, d’Alba Sarraute, també és una adaptació al circ més bèstia i tan còmic com dolorós.

LA XIFRA

55
per cent
d’ocupació provisional ha registrat la primera temporada de Portaceli al TNC. Es vol impulsar ampliant abonaments.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les cares diverses del ‘true crime’

Barcelona
novetat editorial

L’assassí més famós d’Irlanda, radiografiat

Barcelona
Laia Vilaseca
Novel·lista

Laia Vilaseca: “Escrivint, continuo sent jardinera i no arquitecta”

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

L’Alegria que ‘triomfa’ als Premis de la Crítica

BARCELONA
música

El nou festival Guixolstronic proposa 12 hores de música electrònica

st feliu de guíxols
cultura

L’associació de museòlegs, sobre el polèmic canvi d’orientació del Museu del Disseny: “Caldrà esperar a que es presenti el projecte definitiu”

barcelona
Música

El Festival de Prada s’estén i ofereix concerts sense fronteres

Girona
DANSA

El Sismògraf convoca a respirar amb la natura i a flirtejar amb la tecnologia

OLOT
Crítica
música

Sostinguts per l’estiu

GIRONA