Patrimoni

Quan la cendra pot informar

L’excavació a la Roca dels Bous aporta noves restes de les ocupacions dels neandertals fa 60.000 anys

“La Roca dels Bous té unes condicions especials de conservació”, diu Rafael Mora

El jaciment de la Roca dels Bous, al Prepirineu català, s’adscriu al període del paleolític mitjà i està situat a Sant Llorenç de Montgai, al municipi de Camarasa. És un jaciment clau per a la investigació arqueològica per conèixer la forma de vida i les activitats que duien a terme els neandertals que van passar per la zona, segons informa Salvador Miret, de l’Agència Catalana de Notícies.

Fa entre 50.000 i 60.000 anys, aquells homínids solien fer una parada en aquest espai, en el transcurs del viatge entre el Pirineu i el pla de Lleida. Els particulars processos geològics que es donen a la cinglera han fet possible la preservació de nombroses empremtes d’aquestes visites dels neandertals.

En la nova campanya d’excavacions a la Roca dels Bous –que formen part d’un projecte més ampli per conèixer el poblament durant el plistocè i holocè antic al Prepirineu català–, que va començar a principis d’agost i s’allargarà tot el mes, a més de l’equip de la UAB, hi participen una dotzena d’estudiants de diferents universitats de l’Estat i d’altres països.

Les troballes més destacades, tant d’aquest any com d’anteriors, són restes de les llars. “Estem amb neandertals i és habitual que les llars no es conservin, però sí l’impacte tèrmic que han tingut sobre el sediment”, explica Rafael Mora, catedràtic de prehistòria de la UAB. “La Roca dels Bous, però, té unes condicions especials de conservació amb motiu de la seva ubicació i s’hi conserven, fins i tot, les cendres.”

A la Roca dels Bous, “apareixen les cendres de les llars, que és el primer que desapareix perquè s’ho emporta el vent, i també apareix l’impacte tèrmic, i després les llars, algunes de les quals estan plenes de tot el material que han utilitzat per a la combustió”, remarca l’investigador.

Aquest fet permet als arqueòlegs poder conèixer aspectes com ara la vegetació d’aquell moment i el tipus de combustible que utilitzaven. A la Roca dels Bous no hi ha una ocupació estable sinó que “són esdeveniments molt puntuals”. “Els neandertals baixaven pel riu Segre cap a la depressió central, en direcció al pla de Lleida, i podien estar-s’hi un mes, una setmana o uns dies”, explica Mora. Les estades curtes fan que “les llars se sobreposin les unes a les altres en diferents moments d’ocupació”, i aquesta superposició complica la tasca dels arqueòlegs.

L’objectiu principal de la investigació en aquest jaciment, declarat bé cultural d’interès nacional, és l’estudi de la dinàmica de la població i els estils de vida de finals del paleolític mitjà, així com augmentar el coneixement sobre les poblacions neandertals.

Les excavacions, que s’hi porten a terme des de l’any 2001, han permès identificar materials arqueològics característics dels neandertals, sobretot productes i estris de quarsita característics del període mosterià.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona

Manrique salva el primer curs al Lliure amb un cartell molt popular

BARCELONA
ART

Clara Oliveras honora l’exili de l’avi al Mume a través d’una pala

La Jonquera
ART

El MNAC adquireix una pintura de Tamburini gràcies a una donació de la Godia

BARCELONA

La primera trobada de productors gironins d’arts escèniques serà el 18 de juny

salt
la bisbal d’empordà

Més de 40 espectacles i una aposta pel circ inclusiu en la Fira del Circ al Carrer

LA BISBAL D’EMPORDÀ
Sónar 2024

La IA ens farà la bugada, no les cançons

BARCELONA
Crítica

Aquells que moren quan estimen