Altres

Tàpies, Vallverdú i Rosa Sensat, commemoracions del 2023

La Generalitat fa públics els aniversaris culturals que celebrarà, que inclouen també Joan Oró, Fabià Estapé i Domènech i Montaner, però ometen Ràfols Casamada o Josep Pous i Pagès

El govern de la Gene­ra­li­tat ha fet públi­ques les com­me­mo­ra­ci­ons que impul­sarà amb caràcter ins­ti­tu­ci­o­nal l’any 2023 per tal de “posar en relleu, recu­pe­rar i divul­gar la memòria d’esde­ve­ni­ments i per­so­na­li­tats històriques, artísti­ques, científiques o cul­tu­rals, que han dei­xat empremta en el patri­moni col·lec­tiu dels cata­lans”. En la pro­posta pre­sen­tada per la Comissió de Com­me­mo­ra­ci­ons, l’òrgan col·legiat encar­re­gat d’ela­bo­rar la llista i ads­crit a la Secre­ta­ria Gene­ral del Depar­ta­ment de la Pre­sidència, hi figu­ren els cen­te­na­ris de l’escrip­tor Josep Vall­verdú (Lleida, 1923), l’artista Antoni Tàpies (Bar­ce­lona, 1923-2012), el bioquímic Joan Oró (Lleida, 1923-Bar­ce­lona, 2004), la pia­nista Ali­cia de Lar­rocha (Bar­ce­lona, 1923-2009), la soprano Victòria dels Àngels (Bar­ce­lona, 1923-2005), l’eco­no­mista Fabià Estapé (Port­bou, 1923-Lleó, 2012) i la reli­gi­osa Geno­veva Masip i Tor­ner, Sor Geno­veva (Saba­dell, 1923-Bar­ce­lona, 2015). La Gene­ra­li­tat també s’impli­carà en la com­me­mo­ració dels cent anys de la mort de l’arqui­tecte i polític Lluís Domènech i Mon­ta­ner (Bar­ce­lona, 1849-1923) i del sin­di­ca­lista i diri­gent obrer Sal­va­dor Seguí i Rubi­nat, cone­gut com el Noi del Sucre (Tor­na­bous, 1886-Bar­ce­lona, 1923), a més dels 150 anys del nai­xe­ment de la mes­tra i pio­nera en la reno­vació pedagògica Rosa Sen­sat (el Mas­nou, 1873-Bar­ce­lona, 1961).

Entre les cele­bra­ci­ons anun­ci­a­des, també hi cons­ten els 50 anys de la mort de l’empresària i mece­nes Tecla Sala (Roda de Ter, 1886-Bar­ce­lona, 1973), de la bibli­o­tecària Con­sol Pas­tor Martínez (Bar­ce­lona, 1887-1973) i de l’anar­co­sin­di­ca­lista i femi­nista Bal­bina Pi i San­llehy (Sant Boi de Llo­bre­gat, 1896-Per­pinyà, 1973). L’acord de govern es com­pleta amb les com­me­mo­ra­ci­ons del 400 ani­ver­sari de la mort del poeta i capellà Fran­cesc Vicent Gar­cia, cone­gut com el Rec­tor de Vall­fo­gona (Sara­gossa, 1579-Vall­fo­gona de Riu­corb, 1623), i dels 900 anys de la con­sa­gració de les esglésies de Sant Cli­ment i Santa Maria de Taüll (1123, Alta Riba­gorça), dues de les joies del romànic català, per Sant Ramon, bisbe de Roda.

Tot i cons­tar en una relació pre­li­mi­nar d’efemèrides de la mateixa Comissió de Com­me­mo­ra­ci­ons, han cai­gut de la llista ofi­cial els cen­te­na­ris de l’artista i poeta Albert Ràfols-Casa­mada (1923-2009) – en canvi, no consta ni a l’esbós la seva pare­lla, la també pin­tora i cofun­da­dora de l’escola EINA Maria Girona (1923-2015)– i el poeta, nar­ra­dor i assa­gista Jaume Vidal Alco­ver (1923-1991), a més dels 125 anys del nai­xe­ment del polític fun­da­dor d’Estat Català, escrip­tor i cine­asta Josep Car­ner Ribalta (1898-1988) i els 150 del nar­ra­dor, dra­ma­turg i polític Josep Pous i Pagès (1873-1952). No es des­carta, però, que s’hi inclo­guin en pròximes actu­a­lit­za­ci­ons, com ha pas­sat amb el 150 ani­ver­sari de la pri­mera República.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.