Llibres

Un segle del PEN

L’exposició ‘PEN Català, 100 anys protegint la llengua i la llibertat d’expressió’ al Palau Robert de Barcelona recupera les vicissituds de la centenària organització

“El PEN català va néixer el 1922 com a resposta a una crida de l’internacional”
“La literatura, encara que al principi sigui nacional, no té fronteres”

Fa un segle que Josep Millàs-Raurell, Josep Maria Batista i Roca, Josep M. López-Picó i Carles Riba van fundar el PEN Català, un any després només que C.A. Dawson Scott constituís a Londres el PEN Internacional. El català està de celebració no només pel centenari sinó també per la quantitat d’actes que convoca i per la sortida de la crisi motivada per les greus acusacions de corrupció d’una de les juntes anteriors i les dimissions que van provocar.

Entre la llista de presidents figuren alguns dels grans noms de la cultura catalana, com ara Pompeu Fabra, Carles Riba, Josep Carner, J.V. Foix, Joan Oliver, Josep Palau i Fabre, Maria Aurèlia Capmany i Jordi Sarsanedas. Al programa d’actes vinculats a l’exposició PEN Català, 100 anys protegint la llengua i la llibertat d’expressió, inaugurada al Palau Robert, tindrem fins al novembre el debat Els exilis del PEN Català, amb Maria Campillo, Enric Pujol, Joan Safont i Manuel Guerrero (14 de setembre); l’Homenatge a Montserrat Franquesa i lliurament del premi de Traducció del PEN Català, amb Simona Škrabec, Lluís Ahicart, Montserrat Camps i Ricard Ripoll (28 de setembre); El Comitè d’escriptores del PEN Català, amb Lluïsa Julià, Araceli Bruch, Neus Aguado, Mercè Otero i Helena Pol (19 d’octubre), i el lliurament del premi Veu Lliure del PEN Català (9 de novembre), amb Miquel Àngel Llauger i la presidenta actual, Laura Huerga –que va substituir la poeta valenciana Àngels Gregori fa poc.

Comissariada per Manel Guerrero, l’exposició PEN Català, 100 anys protegint la llengua i la llibertat d’expressió se’ns presenta amb un programa també ampli, on els organitzadors destaquen que el “PEN Català va néixer a Barcelona el 1922, com a resposta a una crida del PEN Internacional, amb l’ambició de poder donar a conèixer la llengua i la cultura catalanes i de poder dialogar amb les més importants cultures i literatures del món. La història del PEN Català és una història d’ambició literària universal, d’èxit i de continuïtat durant més de cent anys, però també és una història d’exilis, de resistències i de reconstrucció cultural col·lectiva, de solidaritat i de lluita per la llengua i per la llibertat d’expressió a Catalunya i als Països Catalans. La història del PEN Català és també el fruit del treball incondicional de totes les persones que des de la junta, o des de la col·laboració i el suport extern, amb les més importants institucions públiques, associacions i entitats de defensa de la llengua i de la literatura catalanes i dels drets humans, han fet possible, durant tots aquests anys, el reconeixement d’una literatura i d’un patrimoni únic, en diàleg amb les altres cultures. L’exposició, doncs, és un reconeixement a totes les persones que, d’una manera o altra, han format part del PEN Català al llarg d’aquests cent anys i alhora vol donar testimoni de les fites, les publicacions i les col·laboracions més destacades que constitueixen el seu llegat de passat i de present que es projecta cap al futur”.

La Sala 4 Cotxeres del Palau Robert del passeig de Gràcia barceloní té una important base documental d’aquest segle. Es destaca la Carta Fundacional del PEN, redactada a l’inici de la seva constitució, però aprovada formalment en el congrés de Brussel·les el 1927. El primer punt diu: “La literatura, encara que al principi sigui nacional, no té fronteres, i hauria de continuar sent una divisa comuna entre les nacions malgrat les convulsions polítiques o internacionals.” Resulta també primordial el manifest de Girona sobre els drets lingüístics presentat per John Ralston Saul, president del PEN Internacional, i Josep Maria Terricabras, president del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics, i aprovat al congrés internacional de Belgrad el 2011. Entre els seus deu punts podem destacar: “1. La diversitat lingüística és un patrimoni mundial que cal valorar i protegir. 2. El respecte per totes les llengües i cultures és fonamental per al procés de construcció i consolidació del diàleg i de la pau mundial. 5. Tota comunitat lingüística té el dret que la seva llengua sigui utilitzada com a llengua oficial al seu territori. 10. El dret a utilitzar i protegir la llengua pròpia ha de ser reconegut per les Nacions Unides com un dels drets humans fonamentals.” Com podem comprovar, són unes normes bàsiques que els estats mundials s’encarreguen de violar sistemàticament sent òrgans de domini d’unes comunitats sobre les altres.

Entre l’anecdotari, caldria recordar que el 23 i el 24 de gener del 1939, amb l’exèrcit de Franco a les portes de Barcelona, un grup d’escriptors i intel·lectuals catalans van fugir de la ciutat a bord d’un bibliobús del Departament de Cultura i de camions de la Generalitat de Catalunya. Era el principi de l’exili de molts escriptors i l’exili del PEN Català, que va establir les seves bases primer a París i després a Londres. Tots els membres de la junta del PEN Català van marxar a l’exili: Pompeu Fabra, president; Armand Obiols, secretari; Josep Pous i Pagès, Carles Riba, Francesc Trabal, Alfons Maseras, Cèsar August Jordana, Mercè Rodoreda i Lluís Montanyà. Després de la Guerra Civil i fins a la seva mort, el 1959, Carles Riba va exercir de president del PEN Català . El va substituir Josep Carner, que residia aleshores a Bèlgica. També destaca el paper de Foix, que va participar al congrés de Dubrovnik el 1933 en què l’organització internacional es va manifestar clarament contra el nazisme. El poeta de Sarrià va participar activament en la resistència durant la clandestinitat i, posteriorment, en la reconstrucció democràtica. És un exemple més del sacrifici de molts escriptors per mantenir el compromís amb la literatura i la llengua enmig d’adversitats i no sempre en climes polítics favorables.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona