Cinema

CINEMA I TEATRE

Mor la gran actriu grega Irene Papas

La intèrpret de ‘Zorba, el grec’ i ‘Els canons de Navarone’ tenia 96 anys

El prestigi li va arribar primer per les interpretacions dels grans clàssics grecs al teatre

Pocs intèrprets aconsegueixen fama internacional, i els que ho fan, solen ser de cinematografies potents com la francesa o l’italiana. L’actriu Irene Papas, morta ahir a l’edat de 96 anys, va ser una de les excepcions. Nascuda el 1926 en un poblet a prop de Corint, es va mudar amb la família a Atenes als set anys i va esdevenir la gran dama del teatre grec, gràcies en bona part a les seves interpretacions dels grans clàssics del seu país. Va ser sobretot el cinema, però, que la va donar a conèixer al món, gràcies a films nominats als Oscar com Els canons de Navarone (1961), Electra (1962) i Zorba, el grec (1964).

Irene Papas va iniciar la seva carrera als quinze anys, primer com a actriu radiofònica, cantant i ballarina. Ja als anys 50, va encarnar heroïnes gregues com Antígona al Teatre Nacional de Grècia i a la gran pantalla, en papers aclamats per la crítica. Quan la dictadura va prendre el poder a Grècia, el 1967, es va exiliar durant uns anys a Roma i els Estats Units, on va seguir treballant, col·laborant, entre d’altres, amb directors com Franco Zeffirelli, Franco Rossi o Costa-Gavras. Aquest últim la va dirigir a Z, una crítica indirecta a la dictadura dels Coronels de Grècia. Irene Papas va tenir una relació amorosa amb el cèlebre actor Marlon Brando i, després de la seva mort, l’actriu va confessar que va ser l’amor de la seva vida.

Després de la caiguda de la junta militar, el 1974, Irene Papas va poder tornar al seu país. El 1995 va ser condecorada amb la insígnia de l’Ordre del Fènix. L’actriu grega va treballar en més de 70 pel·lícules en cinquanta anys de carrera. El 2018 va anunciar que patia Alzheimer des de feia cinc anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

CULTURA

Durro enceta la festa del foc al Pirineu amb la baixada de falles

Durro
SÓNAR 2024

Entre clàssics gals i transgressors kenyans

BARCELONA

Revista centenària

Banyoles
Lluïsa Julià i Capdevila
Directora de la “Revista de Catalunya”

“Volem fer més visible la «Revista de Catalunya»”

Banyoles
“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”
Josep M. Roig Rosich
Historiador

“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”

Banyoles
Joan Villarroya Font
Historiador i autor del llibre “Mussolini contra Barcelona”

“Al darrere del bombardeig del 17 de març del 1938 hi havia Mussolini”

Badalona
música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona

Manrique salva el primer curs al Lliure amb un cartell molt popular

BARCELONA