Cultura

la crònica

La llum i la proximitat

El projecte de jazz contemporani Zb-Yu-Ra (pronunciat viure) rep el nom a partir de les inicials dels seus tres membres: el polonès Zbigniew Choknacki (acordió i electrònica), la taiwanesa Yuhan Su (vibràfon) i el banyolí Ramon Prats (bateria), fent aquest últim d’eix connector amb les comarques gironines. A causa de problemes amb visats decurrents de la pandèmia, el trio va haver d’esperar tot un any per finalment estrenar-se a l’Auditori de Girona, aquest diumenge 18 de setembre. Els músics en tenien ganes, i van optar per un plantejament físic molt proper al públic, que es va seure al bell mig de l’escenari.

La platea de la Sala Montsalvatge servia així de fons per a un potent joc luminotècnic, multicolor i calidoscòpic, que va reforçar atmosfèricament la idiosincràsia de viatge cosmonàutic que exhala la musicalitat del combo. Aquests veritables pioners de la llum i la proximitat van firmar, en efecte, una nit màgica, candidata a un dels millors concerts de l’any a la ciutat, per la generositat, fluïdesa i originalitat de la proposta, cànons per a una estètica que ha de tenir fondària i abast en el segle XXI: una música naixent del silenci primordial, que va desbravant l’espaitemps a poc a poc, atòmicament, fins a generar textures i harmonies elàstiques, energètiques i absorbents.

L’aventura va començar amb subtilitats, marcada per les notes –precisament– vibrants del vibràfon, mentre que l’acordió cercava ambientacions més vaporoses i la bateria jugava amb les aleatorietats. Ramon Prats, un dels exponents del free-jazz actual a Catalunya, es deixava emportar per l’experimentació, aplicant a les percussions un arc de violí, els propis peus i fins i tot els dits ensalivats. En busca de l’ordre interplanetari, les intermitències van fer-se gradualment més brillants, veloces i orgàniques, a mesura que els sons explorats pels tres músics s’anaven unificant equitativament en una voluntat comuna, sense egocentrismes ni esperpents, engendrant una banda sonora sucosa, juganera i zenital.

El miracle va durar gairebé una hora, amb el músic banyolí, sentint la responsabilitat del projecte, adreçant-se abans del bis als presents per agrair la benaurança i també l’aposta de l’Auditori vers propostes més avantguardistes i minoritàries. Només podem desitjar que aquest compromís continuï.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

On eres, Mey Rahola?

BARCELONA
Sopa de Cabra
GRUP DE MÚSICA

“Venir a Barcelona, al començament, era com un malson”

BARCELONA

Filmin aposta per produir

Barcelona

La Simfònica de Cobla i Corda canta des del cor

girona

Actes previs a l’Any Domènech Montaner

Barcelona

Tarta Relena: “Ens agrada el límit entre el profà i el sagrat”

girona

El nou festival L’Incívic neix demà al Centre Cívic de Porqueres

porqueres

Mor Hans Magnus Enzensberger, un alemany lúcid

barcelona

La presencià catalana, una constant a Mèxic

Barcelona