Cultura

Paisatges de l’aigua

El sisè festival de fotografia internacional In-Cadaqués consolida una proposta estimulant que conjuga l’exposició i la venda

La Fundació Dalí ha cedit els jardins de la casa de Portlligat per al projecte de Mailaender

Una quarantena de fotògrafs internacionals repartits en una vintena de galeries i espais expositius de Cadaqués: la programació de la sisena edició del festival In-Cadaqués, inaugurat el cap de setmana passat i que s’allarga fins al vinent, consolida un format desinhibit que, no només alterna grans noms de la fotografia, sinó que hi afegeix la gosadia d’instal·lar algunes exposicions a llocs insòlits com ara la platja o l’ermita de Sant Baldiri o de posar a la venda les obres exhibides per tal de rebatre el tabú econòmic que considera de mal gust que els artistes es guanyin la vida. Aquests poden ser, però, atractius menors al costat del més poderós de tots, que és el mateix paisatge de Cadaqués, amb una tal concentració de bellesa arquitectònica i natural, que els vincles històrics amb l’avantguarda, per les estades que hi van fer Picasso, Dalí, Duchamp, Man Ray o Richard Hamilton, gairebé formen part del mateix decorat, com les parets de calç i els terraplens de pedra seca. Per alguna raó Olivia Seigneurgens, una de les fundadores del festival, juntament amb Valmont Achalme, explicava no fa gaire que In-Cadaqués va néixer amb la voluntat de crear un esdeveniment fotogràfic “fora dels marcs tradicionals” que els permetés posar a prova nous conceptes en un poble que ja és “estranyament surrealista”. Hi haurà ocasió de comprovar-ho amb la segona col·laboració del festival amb la Fundació Gala-Dalí, que en aquesta ocasió ha cedit els jardins de la casa de Portlligat per al projecte de Thomas Mailaender, fotògraf que viu i treballa entre Marsella i París i que estableix un diàleg amb el pintor empordanès a través d’una intervenció a la platja i 12 fotografies repartides per l’exterior de la casa, des del Pati de les Tasses fins a l’Olivar i la piscina, basades en la seva pròpia vivència de l’entorn. El títol, Gold Horizon, fa referència tant als crepuscles daurats damunt la badia com al fet que Mailaender ha utilitzat la pel·lícula Gold 200, “la de les vacances per excel·lència dels anys setanta als noranta”, de tons càlids i estiuencs, per fotografiar elements dalinians, objectes quotidians, vegetació, rareses o quincalla, amb Portlligat de teló de fons.

Unes quantes exposicions del festival , que permeten fer un recorregut per galeries, cafès, hostals, esglésies o entitats recreatives, posen l’accent en el vincle amb el paisatge, com Mu, de l’holandès Paul Cupido, a la galeria Iturria, que s’inspira en l’entorn de la seva infància a l’illa de Terschelling, “on el flux i reflux de les marees i els cicles de la lluna reflecteixen la fugacitat de la vida”. El fotògraf novaiorquès Ismail Ferdous, en canvi, viatja a Cox’s Bazar, a Bangla Desh, la platja natural més llarga del món, on va passar tantes temporades quan era nen, en una mostra en una altra platja ben diferent, la de Port Doguer. Denisse Ariana Pérez, nascuda al Carib i establerta a Barcelona, aborda també el tema de l’aigua al Corral de la Gala, en una invitació a descobrir la “relació màgica” que hi establim considerant, com diu ella, que “fluir és el més semblant a ser”. Amb un esperit crític, l’exposició Decade of Change, del British Journal of Photography, també a Port Doguer, celebra algunes de les millors fotografies que tracten la crisi climàtica, que pot acabar arrasant el món preciós que fins i tot revelen les imatges de la catàstrofe. N’hi ha moltes més: la de Melitó Casals, l’amic de Dalí, al Museu de Cadaqués; la d’Alberto Bernardoni, a l’ermita de Sant Baldiri; la de Joan Alvado, a la galeria Patrick J. Domken; la d’Isaline Dupond Jacquemart, a l’església de Santa Maria; la de Mikael Siirilä, a la galeria Santa Rita, o la d’Erika Prüfert Borrell, a l’espai Curós.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

On eres, Mey Rahola?

BARCELONA
Sopa de Cabra
GRUP DE MÚSICA

“Venir a Barcelona, al començament, era com un malson”

BARCELONA

Filmin aposta per produir

Barcelona

La Simfònica de Cobla i Corda canta des del cor

girona

Actes previs a l’Any Domènech Montaner

Barcelona

Tarta Relena: “Ens agrada el límit entre el profà i el sagrat”

girona

El nou festival L’Incívic neix demà al Centre Cívic de Porqueres

porqueres

Mor Hans Magnus Enzensberger, un alemany lúcid

barcelona

La presencià catalana, una constant a Mèxic

Barcelona