Cultura

Crítica

cinema

‘Nunca más’

Amb El estudiante i La cordillera, l’argentí Santiago Mitre va abordar el cinema polític sense “clixés”. Ho va fer amb la col·laboració com a guionista de Mariano Llinàs, convertit en un cineasta de culte amb La flor, film de 808 minuts que explora amb enginy com explicar mil i una històries. Tots dos també han escrit el guió d’Argentina 1985, però en aquesta ocasió remetent a unes formes clàssiques relatives al “cinema judicial” hollywoodià i a un idealisme triomfant que, a la manera de Frank Capra, confronta un individu amb un poder sortint-ne victoriós en benefici d’una causa col·lectiva. La fórmula funciona (després de ser presentada a Venècia, Argentina 1985 va rebre el premi del públic al Festival de Cinema de Sant Sebastià) amb una gran capacitat d’emocionar recordant una actuació criminal que va atemptar contra els drets humans.

Tanmateix, és possible plantejar dubtes. Interpretat pel carismàtic Ricardo Darín, l’heroi és el fiscal Julio César Strassera, que, amb l’ajuda d’un equip de joves advocats, va aconseguir que els caps de la dictadura militar argentina fossin jutjats i condemnats. Es diu poca cosa, però, sobre el fet que, sent fiscal general designat per la dictadura i mantenint-se en el càrrec amb el govern democràtic de Raúl Alfonsín, Strassera va desestimar denúncies sobre desapareguts i sobre tortures. Un altre detall: el discurs final, culminat amb un “Nunca más”, segueix fidelment les paraules dites per Strassera, però la seva posada en escena i el de la seva recepció (amb els ulls humitejats de víctimes supervivents i les mares de la Plaza de Mayo posant-se el mocador al cap) busquen un impacte emocional al qual és fa difícil resistir-se.

Argentina 1985
Director: Santiago Mitre
Argentina, 2022
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

On eres, Mey Rahola?

BARCELONA
Sopa de Cabra
GRUP DE MÚSICA

“Venir a Barcelona, al començament, era com un malson”

BARCELONA

Filmin aposta per produir

Barcelona

La Simfònica de Cobla i Corda canta des del cor

girona

Actes previs a l’Any Domènech Montaner

Barcelona

Tarta Relena: “Ens agrada el límit entre el profà i el sagrat”

girona

El nou festival L’Incívic neix demà al Centre Cívic de Porqueres

porqueres

Mor Hans Magnus Enzensberger, un alemany lúcid

barcelona

La presencià catalana, una constant a Mèxic

Barcelona