Música

Un i altre cop

Verdcel adapta al català cançons de Cyndi Lauper, Nirvana, Dominique A i Depeche Mode a ‘Verdsions’

“Descobrir, amb Raimon, que algú cantava en la meva llengua va ser molt bèstia”

A Alfons Olmo (Alcoi, 1976), ànima de Verdcel, un dels projectes més polièdrics i singulars de la cançó d’autor dels Països Catalans, se li coneixia sobradament la seva fília per Ovidi Montllor i, sobretot, Raimon, a qui, fa dotze anys, va dedicar tot un projecte multimèdia amb quinze adaptacions i, de retruc, dos documentals inèdits: Petjades. “A Raimon el vaig conèixer a Liverpool, quan jo estudiava a Anglaterra i ell hi va venir a cantar en una universitat on jo, anys més tard i tancant d’alguna manera un cercle, també hi vaig acabar cantant”, recorda. “Anys més tard, anant en bici per la rambla Catalunya, a Barcelona, me’l vaig trobar i li vaig preguntar si em recordava. Vam fer un tros de camí plegats fins a casa seva i, en acomiadar-nos, em va dir que, per a qualsevol cosa que volgués, ell vivia allà. Des d’aleshores, amb cada disc que he fet m’he plantat a casa seva!”

Més desconegudes, no obstant, eren les influències anglosaxones, però també franceses, italianes i espanyoles, d’Alfons Olmo, que ara, en un projecte tan inusual com de costum, fa aflorar a Verdsions, un llibre disc amb adaptacions al català –de què moltes traduïdes per primera vegada en aquesta llengua– de Nirvana, Depeche Mode, R.E.M., Smashing Pumpkins, The Silencers, Dominque A, The Verve, Los Planetas, Francesco de Gregori i El Último de la Fila, entre d’altres. “No són necessàriament les millors cançons d’aquests artistes, però mantenen l’adhesiu de l’emoció d’un moment concret de la meva vida, que és una cosa que queda per sempre i amb què pots reconnectar cada cop que les escoltes”, assegura Olmo, convençut d’haver reconstruït en aquest treball la seva “banda sonora vital”.

Raimon és el primer que, de petit, va escoltar. “Recordo escoltar-lo quan d’Alcoi baixàvem a la platja d’Altea. Hi sonaven Julio Iglesias, Juan Pardo... i, de sobte, Raimon. Descobrir que algú cantava en la meva llengua va ser molt bèstia.” El primer disc de l’artífex de Verdcel, tanmateix, va ser el debut de Cyndi Lauper, que, en un dels moments més reeixits de Verdsions, invoca ara amb Un i altre cop (Time after time). “Aquesta cançó havia de ser-hi –assenyala–. Que Cyndi Lauper , en un context tan masculí, fes totes aquelles cançons és molt reivindicable.” El viatge continua amb els grups que Olmo, fill de la “generació dels noranta”, va descobrir a l’institut (on, alhora, prenia consciència, com a catalanoparlant en centres educatius d’Elx i València, de la seva condició de “rara avis, d’endemisme en perill d’extinció”) i, també, durant l’estada a Anglaterra, on va estudiar en una “zona industrial molt decadent, amb un context socioeconòmic duríssim” i durant la qual va poder assistir, però, a cites com ara el Festival de Glastonbury. “Va ser una experiència complicada, però recordo escoltar molt The Verve o els bascos The Family, en una cançó que explicava que, per molt que t’allunyis, allò que vols solucionar ho portes dins, i que em va fer agafar encara més consciència del que significava escriure en la teva llengua.”

Verdsions ha estat possible, finalment, després d’un treball feixuc per aconseguir “el dret a transformació” d’aquestes cançons (“els britànics tenen molta aprensió a veure’s en una llengua que no és la seva”, considera l’alcoià) i es complementa amb notes biogràfiques que marquen el debut d’Alfons Olmo en el terreny de la prosa i les fotografies que, caracteritzat “com algú entre Lord Byron i David Bowie”, li ha fet Juan Miguel Morales.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona