Hipnotitzant

Una de les gires amb parada a Barcelona que la pandèmia va obligar a ajornar cada dos per tres, la del nord-americà Bon Iver, va aterrar dilluns finalment al Palau Sant Jordi, on 9.000 espectadors van deixar-se arrossegar per una experiència sonora i visual hipnotitzadora i fascinant.

Bon Iver ja havia visitat Barcelona en tres altres ocasions: l’any 2008 –programat a les quatre de la tarda!– al Primavera Sound, quatre anys més tard al Poble Espanyol i l’any 2017, en condició, aleshores ja, de cap de cartell, de nou al Primavera Sound. Li mancava, però, un concert com el d’abans-d’ahir: en un lloc ideal per a un muntatge que confirma que, encara que pugui semblar mentida, hi ha músics que són capaços de jugar la carta de la intimitat en distàncies llargues i, a diferència dels festivals, davant d’un públic atent i generós que havia pagat l’entrada per veure’l a ell i prou.

Les veus robòtiques i en falset, les harmonies sobrenaturals i una estructura de triangles lluminosos van ser els pilars amb què Justin Vernon, nom real del músic, i el seu sextet van construir l’espectacle, amb indie-rock sofisticat, tempestes elèctriques, serenor acústica (emocionant bis amb Vernon tocant tot sol Re: Stacks davant un públic emmudit), flaixos de jazz amb la puntual aparició d’un saxo i, fins i tot també, com a U (Man Like), d’un adult oriented rock enlluernador. Un espectacle en comunió i ben rodó.