Totes les ruptures

El confinament va atrapar Maria Rodés en un pis de 40m² a Madrid, ciutat on la cantant de Vilassar de Mar viu des del 2017. “Havia d’inventar-me alguna cosa per no tornar-me boja i, així com hi ha qui es va posar a fer gimnàstica o ganxet, jo vaig imposar-me fer cada dia una cançó”, recorda.

El joc va durar setze dies i el resultat és un disc, Fuimos los dos (Elefant Records), en què Rodés, amb un historial discogràfic que suma ja vuit referències, connecta el procés de ruptura que vivia en aquell moment amb altres trencaments viscuts en el passat. “Vaig acabar parlant de l’evolució de la meva idea de l’amor al llarg dels anys”, afirma. “I de com ens relacionem en funció de les experiències que hem tingut en el passat. Al principi del disc hi ha cançons molt naïf i directes que tenen a veure amb cartes que escrivia quan tenia quinze anys. Les vaig recuperar, perquè me’n guardava sempre una còpia, i hi llegia frases com ara: «T’estimo com no he estimat mai ningú!» Pensava : «Que fort que digués coses així tan convençuda amb aquella edat!» Amb el pas dels anys i les experiències acumulades, en canvi, deixem de dir les coses tal com les sentim. És com quan ets petit i fas una baixada a tota merda en bicicleta. A mesura que et vas fument hòsties, procures ficar-te casc i genolleres i entens que, si aquella baixada no la fas de manera tan salvatge, potser d’hòsties te’n fumaràs unes quantes menys.”

Rodés, que a Lilith (2020) s’inspirava en el món de les bruixes i a Eclíptica (2018), en el de l’astronomia, no té, però, la sensació d’haver compartit a Fuimos los dos gaire intimitats. “L’any 2015 vaig publicar un llibre de somnis en què sí que ho feia, però en aquest disc, tot i ser menys metafòric que els anteriors, no crec que m’hagi exposat tant en un sentit emocional. Al capdavall, què són, les ruptures, sinó un tema universal?” Admet, això sí, que aquesta és una col·lecció de cançons “tristes”, però que contraresta amb el bell art de riure’s d’un mateix (com fa, per exemple, quan confessa, en el tema que clou el disc, no haver pensat mai que acabaria “com Madame Bovary, però a Madrid”) i una instrumentació fresca i vibrant amb la qual posa de manifest la seva creixent fixació per la cançons llatinoamericanes. “Hi ha una connexió, però de veritat que no sé d’on ve”, assegura. “M’agraden, això sí, els boleros, la música brasilera, l’andina... hi trobo cançons amb temàtiques molt sentides”.

Amb afany de no veure’s arrossegada per la dinàmica de “disc-gira-disc-gira”, Rodés actuarà avui al Paral·lel 62 de Barcelona. No hi presentarà, però, el material més nou de trinca, sinó el que nodria, l’any passat, el disc en clau de country que va fer amb David Rodríguez, de La Estrella de David.