El vinil més resistent

Joaquim Juanola ven discos des dels 16 anys, primer a l’Electro Bazar Albert i, des de fa 38 anys, a la seva pròpia botiga, Discos Quim, inaugurada el 1984 a la plaça de l’Ajuntament de Figueres, on continua oberta –i que sigui per molts anys– la botiga de discos més antiga de les comarques gironines encara en funcionament. En una primera informació, dèiem que era l'única botiga de discos de les comarques gironines: no és cert, ja que segons ens recorda un lector amic, a Blanes està oberta des de fa uns anys la botiga Cara B. “A la meva vida, no he fet res més que vendre discos”, explica en Quim, amb una samarreta de Johnny Cash, envoltat de CD i DVD, però sobretot de discos de vinil, que ha venut sempre, també durant la llarga travessia del desert d’aquest format, ara tant de moda, però que va ser menyspreat durant dècades per la irrupció de les noves tecnologies digitals. Juanola ha vist passar tots els formats sonors i audiovisuals: “Singles, elapés, cassets, el cartutx de vuit pistes, el vídeo Betamax, el VHS, el CD, el Blu-ray i ara, de nou i sobretot, els discos de vinil.”

El que més destaca de Discos Quim són les cubetes que hi ha a l’exterior, amb molts elapés de vinil, entre què no falten els discos més coneguts d’uns quants clàssics del rock i altres músiques germanes, però també gravacions en directe no oficials, especialment apreciades pels col·leccionistes, que formen una part essencial de la seva clientela. “Els col·leccionistes van per altres canals i s’avancen a les tendències del públic en general. Per internet, venem discos a tot el món i també participem habitualment en la fira del disc més gran que existeix, que ara es fa a Den Bosch i abans tenia lloc a Utrecht, als Països Baixos. A la botiga, tenim clients molts fidels, molts de l’Estat francès, on, en general, la gent es gasta més diners en cultura. Alguns ciutadans francesos venen pràcticament totes les setmanes i s’emporten mitja dotzena de discos”, diu.

Discos Quim ha arribat aquí, després de 38 anys, superant crisis i pandèmies, i sense gaire suport institucional, per no dir cap. “Dins la misèria que compartim actualment amb els llibreters, ells estan més ben considerats i tractats que nosaltres pel que fa a la política cultural. És un reflex del que està passant, en general, amb la música, que pràcticament ha desaparegut de la televisió generalista, deixant de banda la música xiclet dels concursos de talents”, constata aquest melòman apassionat, i posa un exemple molt concret: “Quan vam fer 35 anys, vaig intentar muntar un concerts dels Smoking Stones davant la botiga, però vaig haver de deixar-ho córrer perquè l’Ajuntament no em va posar cap facilitat, només pals a les rodes.” Ell continua per amor als discos i a la música, especialment la de ZZ Top: amb els icònics barbuts apareix en Quim en una de les fotografies que envolten les parets d’aquesta botiga imprescindible.