Normalitat musical a Madrid

Fa unes setmanes, el baríton i gestor cultural Enric Martínez Castignani va presentar a l’Auditori del Macba, per encàrrec del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), l’informe Anàlisi de pràctiques d’equipaments i programacions internacionals de música clàssica, contemporània i òpera. Aquest és un estudi tan brillant com necessari sobretot en un escenari cultural com el nostre en què es mostren actualment senyals inequívocs de mercantilització dels patrons mentals i d’una pèrdua absoluta en el saber què significa això de la inversió en cultura lligada al desplegament de la missió i el servei públics.

Són plantejaments com els exposats pels quals, precisament, aposta des de fa molts anys la Fundació Juan March de Madrid, que aquest dimecres, de la mà del seu director de l’àrea de música, Miguel Ángel Marín, va permetre desembarcar el talent provinent dels països de parla catalana. Amb l’excel·lent quintet de metall dels Spanish Brass , dins del programa Compositors sub-35, van possibilitar-se dues estrenes de dos joves compositors catalans, Lluís Gual i Gasull i Marc Migó, i també dos del País Valencià: Álvaro de la Cruz i José Ignacio Blesa.

Va agradar-nos d’allò més el Coral, Divertiment i Fuga de Gual de bella factura constructiva i amb una lectura personal i molt aprofundida de Paul Hindemith. Caldrà estar alerta a les evolucions d’un compositor amb fusta i destinat a convertir-se en una referència. Força diferent va ser l’estètica de Migó, més posicionat en l’avantguarda nord-americana sent deixeble com és de John Corigliano.

Més enllà de l’interès de cadascuna de les estrenes, el concert va deixar palès com hi ha una manera de fer les coses en altres latituds que fora bo que es contagiés al Principat.

Retransmès en directe per diferents plataformes digitals, amb un exquisit programa de mà en paper i signat per Mikel Chamizo, de nou hem hagut de viatjar a Madrid per gaudir de les estrenes dels nostres joves compositors d’una manera normalitzada.