Compartint l’harmonia

Ibercamera no fa les coses sense criteri i, per al seu concert de Nadal, celebrat diumenge a l’Auditori de Girona, va convocar la prestigiosa directora Mireia Barrera, que va conduir el Barcelona Ars Nova, una coral de cambra especialitzada en música sacra (que cal no confondre amb el grup de heavy metal que porta el mateix nom). La sessió va començar directament amb la més extensa i destacada de les obres en el programa, la meravellosa A ceremony of carols, del compositor anglès Benjamin Britten, que va ocupar tota la primera part del concert.

La partitura s’enceta amb una Processió, a la qual l’ensemble vocal, en aquest punt exclusivament femení, va respondre entrant caminant a l’escenari fosc mentre cantava: un excel·lent efecte sorpresa –no seria l’únic– per als espectadors, que gairebé omplien la Sala Montsalvatge. Les cantants van complir amb el nivell esperat, tant en els solos, com en els duets i les parts de conjunt, assistides només per la distingida i dedicada arpista Abigaïl Prat Gil. Amb una llonga capa blavosa i la seva arpa Lyon and Healy daurada, la concertista proveïa la subtil sonoritat etèria que correspon a l’ambientació delicada, quasi màgica i prerafaelita, de l’obra.

La segona part seria més variada, amb les Vier gesänge (Quatre cançons) de Brahms ocupant l’eix central, un pentagrama amb clar esperit natalici, i amb les cantaires acompanyades també per dues trompes, que prestaven la seva calidesa. Amb l’ajut puntual dels tenors i dels baixos, van ressonar encara diverses Ave Maria i altres peces de to devot i solemne del noruec Edvard Grieg, el rus Ígor Stravinski i l’hongarès Zoltán Kodály, compositors benignes i sovint oblidats en directe, que definitivament ens mereixem escoltar més.

Per concloure, es van entonar nadales tradicionals catalanes, alguna amb lletra picaresca, com Cap a Betlem van dos minyons i El dimoni escuat. Més enllà del talent i la saviesa, Mireia Barrera dirigeix amb mans àgils i un dolç somriure que no s’esvaeix, desprenent una joia serena i adamantina i sorprenent el públic amb els seus cops d’efecte. El més fi, per al final: el cor i la directora es van repartir per la platea, incitant els espectadors a cantar en comunió l’harmoniosa i tendra El noi de la mare. Encara que no es van atrevir a grans elevacions vocals, els assistents van gaudir del preciós moment, replicant amb una monumental ovació als músics.

El millor regal és, al final, compartir.