La pianista discreta

Figura, juntament amb Pau Casals o Montserrat Caballé, en el top dels intèrprets catalans de música clàssica més internacionals. Va oferir més de 4.000 recitals en 800 ciutats de 59 països, principalment a Europa, el Japó i, sobretot, als Estats Units. La seva extensa trajectòria discogràfica va ser reconeguda amb quatre premis i catorze nominacions als Grammy entre els anys 1967 i 1992. Però no obstant tot plegat, ara que el 2023 se celebra el centenari del naixement d’Alicia de Larrocha, morta el 2009, impera la sensació, en el seu entorn, que la pianista barcelonina continua sent una figura absolutament desconeguda més enllà del món de la clàssica. “Era discreta, modesta, senzilla... mai no li va interessar el màrqueting ni fer gaires entrevistes”, justificava dimecres, en la presentació de l’Any Alicia de Larrocha, la seva filla, i comissària del centenari, Alicia Torra. “Quan tenia estudiants, els aconsellava... que no escoltessin els seus discos!”, afegia. “Els deia que ara ja no els tocaria de la mateixa manera, que no estaven bé. Però, a casa, li dèiem: «Mare, t’imagines un escriptor que demani als seus lectors que no es llegeixin els seus llibres o un director de cinema que recomani al públic no mirar cap de les seves pel·lícules?»”.

Amb l’objectiu, doncs, que, amb la celebració d’aquesta efemèride, el nom de la també coneguda com a Lady Mozart, atesa la seva genialitat en interpretar-lo, soni almenys “una mica” a gent que ara la desconeix, Torra i el director general de Promoció Cultural i Biblioteques de la Generalitat, Josep Vives, van detallar algunes de les activitats de l’Any Larrocha, entre les quals hi ha un acte el 22 de maig a l’auditori AXA, una marató de pianistes el 26 de novembre a L’Auditori, exposicions itinerants en conservatoris i biblioteques, un espectacle familiar creat per una companyia de titelles i una exposició conjunta, comissariada pel periodista Pep Gorgori, sobre ella i la seva bona amiga Victòria dels Àngels, de qui, el 2023, també es compliran cent anys del naixement.

Els objectius principals de l’Any Alicia de Larrocha són “donar a conèixer la part més desconeguda, tant de l’artista com de la persona, als estudiants de música que seran els probables músics o aficionats del futur” i “aconseguir fer arribar al públic en general la importància de la seva figura dins de la cultura i història musical del país”. Més enllà d’això, però, un somni persegueix des de fa temps la seva filla: aconseguir que, algun dia, a Barcelona, hi hagi un cicle pianístic amb el nom d’Alicia de Larrocha com a Saragossa, per exemple, ja n’hi ha un amb el de Pilar Bayona, a Còrdova un altre amb el de Rafael Orozco i a Badajoz, finalment, un amb el d’Esteban Sánchez. “Tot això que estem presentant avui, però, no li hauria agradat gens”, van concloure Torra tanmateix. “Un dia, mentre li proposàvem fer un llibre, recordo que va dir: no, no i no. Quan ja no hi sigui, però, feu el que vulgueu!”