Dos únics ‘jutges’, ja

El comiat, aquesta setmana, de Joan Manuel Serrat dels escenaris deixarà ja només dos únics jutges fent concerts de manera habitual. Són Quico Pi de la Serra, que l’agost passat va complir 80 anys, i Maria del Mar Bonet (75), que, amb una trentena de recitals aquesta temporada i uns quants projectes al cap, continua ben activa. “Ara tothom em pregunta: «I tu... què faràs?»”, explica Bonet. “Jo, però, no em sento capaç de deixar-ho, tot i que sé perfectament que aquest dia arribarà.” Respon que li sap “molt greu” que Serrat plegui, tal com li’n va saber que Lluís Llach digués adeu als escenaris l’any 2007 a Verges i, deu anys després, Raimon ho fes al Palau de la Música. “Sento, però, un gran respecte per les seves decisions...”

Es van conèixer, amb Serrat, quan el seu germà, el també jutge Joan Ramon Bonet, el va dur a casa a Mallorca, i tots tres, l’any 1967, van decidir fer una gira “molt bonica” per l’illa que Serrat va recordar quan, el juliol passat, es va acomiadar del públic de Mallorca a Son Fusteret. “Em va convidar a cantar Cançó de l’amor petit i La balanguera i va ser fantàstic”, diu Bonet d’aquesta última trobada, rubricada amb la recent concessió a tots dos, per part de la Universitat de Barcelona, d’un honoris causa. “Jo he cantat cançons seves, ell n’ha cantat de meves... I això, és clar, m’omple d’orgull, perquè Serrat, sens dubte, ha estat un dels cantautors més importants. Ha pogut tirar endavant una carrera en dos idiomes sense abaixar mai el llistó. Encara que ara deixi d’actuar, m’agradaria que, almenys, continués fent discos.”

L’amistat entre Pi de la Serra i Joan Manuel Serrat, d’altra banda, es manté encara ferma des d’aquells inicis, fa ja gairebé mig segle. “Una de les coses bones de la cançó és que et proporciona aquesta mena d’alegries”, assenyala Pi de la Serra, que, com Bonet, no es perdrà l’últim dels tres concerts de comiat de Serrat al Sant Jordi. “A Els Setze Jutges, érem joves i fèiem el que tocava fer aquella època: el gamberro, que és una cosa que en Joan Manuel i jo, des d’un punt de vista vital, hem continuat fent sempre que hem pogut. M’agraden les seves cançons, la seva manera d’interpretar-les i la manera que té d’adreçar-se al públic, en què sempre hi ha molt d’amor. Del fet que plegui, no en penso res. Com deia mon pare, tothom la té com la té. Em sembla molt bé que faci la seva. Ho accepto i ho respecto.” Pi de la Serra, però, lluny de retirar-se, continua fent concerts i ja rumia gravar un nou disc.