Serrat, l’últim recital
El Noi del Poble-sec posa punt final aquesta setmana al Sant Jordi a 57 anys de concerts, tot i que continuarà component i no descarta publicar un nou disc
-
Serrat, en una roda premsa oferta l’agost del 1976 després d’onze mesos d’exili ARXIU EL PUNT AVUI. -
Una imatge foto promocional de quan havia de cantar l’any 1968 a Eurovisió ARXIU EL PUNT AVUI. -
Serrat, quan, en roda de premsa, va anunciar l’any 2004 que patia un càncer de bufeta ARXIU EL PUNT AVUI. -
Amb Raimon, Maria del Mar Bonet i Marina Rossell en un homenatge a Guillem d’Efak l’any 1994 ARXIU EL PUNT AVUI. -
Quan presentava ‘Mô’ (2006), el seu darrer disc en català ARXIU EL PUNT AVUI. -
En concert a Peralada, l'estiu del 2009 ARXIU EL PUNT AVUI.
“Em dic Joan Manuel Serrat, escric cançons i canto.” Així es presentava Serrat, aleshores amb 21 anys i estudis finalitzats com a pèrit agrícola, el maig del 1965 al centre cultural L’Avenç d’Esplugues de Llobregat. L’acompanyaven dos integrants d’Els Setze Jutges, Remei Margarit i Joan Ramon Bonet, i esdevindria, aquella, la seva primera actuació en públic.
Cinquanta-set anys després, i a uns vint minuts a peu d’on va néixer, fill de pare català i mare aragonesa, al carrer Poeta Cabanyes del barri del Poble-sec, Serrat, ara amb 78 anys (79 el 27 d’aquest mes), es disposa a fer aquesta setmana els seus tres últims concerts. Un final sobri i contingut que arriba quinze anys més tard del de Lluís Llach i cinc més tard del de Raimon i que, en principi, a diferència d’ells, únicament serà dels escenaris, ja que Serrat, quan ara fa poc més d’un any va revelar les seves intencions en l’anunci de la gira El vici de cantar 1965-2022, no renunciava a continuar component i, fins i tot, enregistrar un nou disc, la qual cosa no fa, en català, des de Mô (2006) i, en castellà, col·laboracions amb Joaquín Sabina a banda, des d’Hijo de la luz y de la sombra (2010). “Tocaré i compondré a casa, és possible que gravi un disc. Però no tornaré als escenaris. S’ha de fer en algun moment”, assegurava aleshores Serrat en una entrevista a El País.
Serrat s’acomiada de la “seva gent” a Barcelona (no hi faltaran, en els concerts, personalitats de tota mena, però tampoc un munt d’amics que encara manté del carrer Poeta Cabanyes) havent ofert, l’estiu passat, ja, uns quants concerts més a Catalunya, així com a la resta de l’Estat, a Nova York –on va començar el periple l’abril passat– i a l’Argentina, on al novembre va oferir l’única compareixença davant la premsa d’aquest tram final de gira. “Em sembla meravellós que el meu llegat hagi estat punta de llança per a molts altres artistes, així com tants altres van obrir-me camí a mi”, valorava just després de reiterar que la seva retirada era només dels escenaris. “Continuaré escrivint, continuaré vivint la vida...”, insistia. Es diu Joan Manuel Serrat, escriu cançons i les canta. Davant el seu públic, però, ara sí per últim cop.
