Cultura

Quan a Banyoles feien la xocolata amb cromos

Les populars col·leccions centren una monografia que tracta de les fàbriques que hi havia hagut a la ciutat

És molt probable que, de petits, els lectors d’aquest article fossin col·leccionistes de cromos i, possiblement, de les xocolates Torras, nascudes a Banyoles. Els d’aquesta última van ser els més populars, però hi van haver altres marques de xocolata que també van apostar per aquell suport publicitari ara menys usat. A l’ombra del nom de Torras –encara en actiu a Cornellà del Terri–, han quedat mig en l’oblit altres xocolates banyolines i els cromos que portaven dins l’embolcall. De corregir aquest buit, activar la memòria dels més veterans i potser provocar admiració entre els més joves se n’han cuidat l’editor Anton Maria Rigau Oliver i l’historiador Josep Grabuleda elaborant una monografia sense precedents i molt acurada (tant en contingut com en la forma) en què es reprodueixen desenes d’aquelles il·lustracions i es dona informació exhaustiva del particular món dels cromos. A Cent anys de cromos de la xocolata (1888-1985) Història de les fàbriques de xocolata de Banyoles (Rigau Editors) no hi falta una història de la xocolata en general, els seus usos socials (fins i tot mèdics), els mètodes d’elaboració i els precedents de la seva fabricació a la ciutat de l’estany. Aquí, els primers obradors daten de finals del segle XVIII, mentre que la producció de xocolata a una escala important hi apareix a finals del segle XX, tal com s’indica en el títol del volum. A més de Torras, van existir les xocolates Mas, Torrent, El Lago, Capellera i Amatller, i totes van editar cromos que s’havien d’enganxar en els àlbums corresponents.

Els temes de les col·leccions banyolines són variadíssims –segons les èpoques– i sovint amb voluntat alliçonadora: literatura, geografia, història, cinema, les guerres mundials... Hi ha també entreteniments i historietes de personatges infantils, i en segons quines sèries s’hi noten “biaixos masclistes i racistes”, s’apunta en el llibre.

Les col·leccions no les ideaven els xocolaters, sinó que s’adquirien a proveïdors que servien diversos clients. En la monografia s’enumeren les impremtes on els empresaris banyolins compraven el material (generalment, de Barcelona), els guionistes i els dels creadors de les il·lustracions. Molts d’aquests procedien del còmic o del cartellisme. Al costat d’autors poc coneguts, a la llista hi ha celebritats com ara Jacint Bofarull, Frederic Borràs, Josep Coll, Lluís Garcia Falgàs, Junceda o Joan Serra i Pausas.

LA FRASE

El 1890, a Banyoles, només hi havia oficialment una fàbrica de xocolata: la Torrent
Josep Grabuleda
HISTORIADOR


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

XAVIER TRESSERRAS
PRESIDENT DE LA CONFEDERACIÓ SARDANISTA

“El més important és que la gent s’apropi a la sardana”

BARCELONA
art

Juan Carrete, gran expert de l’art del gravat

Patrimoni cultural
El Museu del Cinema celebra 25 anys

Més que un museu de cinema

Girona

El tres de nou ja passeja

Barcelona
Crítica
música

Un ‘Tamerlano’ de traca i mocador

Crítica
teatre

Coralina: “Parlem de coses alegres”

El Ballet Jove i el Conservatori  de Girona estrenen ‘Coppélia’
Música i Ballet

El Ballet Jove i el Conservatori de Girona estrenen ‘Coppélia’

Girona
cultura

El Fimag de Torroella de Montgrí ha exhaurit el 90% de les 6.100 entrades

torroella de montgrí

Gurnés, un crim que no queda a la fossa dels oblidats

Llagostera