Cultura

Carlos Núñez

GAITER GALLEC

“Quan vaig començar, es reien de mi”

Fidel a la seva ja tradicional cita de final d’any amb el Festival Mil·lenni, el gallec Carlos Núñez tornarà divendres al Palau de la Música amb la missió de commemorar els 25 anys del seu debut, A irmandade das estrelas, i, de passada, recordar per què és considerat un dels millors gaiters del món.

Fa una dècada sencera que toca cada 30 de desembre al Palau...
Sempre havia tingut la imatge de Barcelona com una ciutat molt moderna i bolcada en les músiques urbanes, però si he fet aquests concerts ininterrompudament durant deu anys és perquè a Catalunya, com em va fer notar també Jordi Savall, hi ha una gran estima per la tradició. Hi ha gent, de fet, que m’ha arribat a dir que guarda tot l’any l’entrada a la tauleta de nit esperant aquest concert!
En el seu nou ‘single‘, ‘Danza de espadas’, juga amb les músiques urbanes, però. Què hi troba?
En el meu segon disc vaig unir música celta i flamenc i semblava que, a Galícia, se’m crucificaria, però si la música tradicional continua ben viva és per haver fet coses com aquesta. Així com de jove volia aprendre de gent més gran jo, com The Chieftains i Paco de Lucía, ara que tinc 50 anys sento que puc aprendre molt dels que en tenen, per exemple, 18, com Yung Denzo, un discjòquei que ha produït aquest tema. No hauria d’estranyar-nos, però. Hi ha ritmes de trap, a més, que són iguals que músiques tradicionals que s’han estat tocant amb la gaita des de fa mil anys.
Què explica que cada vegada músics més joves s’interessin per la tradició?
S’adonen que, si volen anar pel món sense ser “la còpia de la còpia de la còpia”, no va gens malament beure una miqueta de les teves arrels. En el meu cas, en canvi, quan vaig començar es reien de mi. No diré que em fessin bullying, però gairebé. Era el raret. El músic a qui deien: “A veure què farà, ara, aquest flautista d’Hamelín!” Encara recordo el primer cop que vaig tocar amb Luz Casal. Em va venir el seu guitarrista i, tot referint-se a la gaita, em va dir: “Ostres, com mola, aquest pal que portes!” Veníem de la movida i hi havia molt desconeixement. Ara, en canvi, noto que la gent jove està superoberta i considera la música tradicional un tresor a preservar.
Quan va deixar de sentir-se “el raret”?
De gira amb The Chieftains pels Estats Units. Va ser un xoc veure com grans eminències no únicament no se’n reien, sinó que consideraven la música que fèiem una part important de la base del rock. Aquella gira em va canviar la vida i concerts com ara el del 50è aniversari de Roger Daltrey al Carnegie Hall, amb Alice Cooper o Pearl Jam, i The Great Music Experience l’any 1994 al Japó, amb Bob Dylan i Joni Mitchell, van ser absolutament clau.
No havia gravat encara cap disc, aleshores, però.
Exacte. Va ser gràcies a aquesta gira amb The Chieftains que se’m va mirar amb uns altres ulls. Manuel Rivas va escriure a El País un articulàs titulat “El nou rei dels celtes” i les discogràfiques, a Madrid, es van anar obrint. Aquella aventura americana va canviar-ho tot.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

còmic

‘El lliri blanc’, el nou àlbum d’Astèrix, a l’octubre

XAVIER ALDEKOA
PERIODISTA I ESCRIPTOR

“El Congo és més que nens soldat, hi ha mil realitats per explicar”

Girona
mÚSICA

Metro farà dissabte un homenatge a 50 anys de ‘hip-hop’ i a Geronación

girona
Llibres

Àngel Quintana presenta els seus records de París a Girona

Girona
llibres

Joan Cal parlarà a Les Voltes de ‘Crim al bancal’ amb Jordi Grau

GIRONA

Temporada Alta Iberoamèrica tanca la seva XI edició triplicant els espectadors del 2022

salt

Berga homenatjarà el poeta Jordi Cussà

berga

El Mago Pop compra un teatre als EUA com a base d’operacions

barcelona
barcelona

Rehabilitaran el Portal de la Pau com a centre d’interpretació i seu del port

barcelona